Xec de fins a 12.000 euros per a qui ajorni la seva jubilació
Escrivá premiarà amb un ingrés directe o un 4% més de pensió els que demorin el seu retir El ministre, que negocia alhora amb patronal, sindicats i Brussel·les, proposa revaloritzar amb l’IPC de l’any anterior
El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, va presentar ahir davant el Pacte de Toledo les línies mestres de la seva reforma de pensions, que abans que acabi el mes el Govern remetrà a Brussel·les dins del pla de recuperació que l’Executiu analitzarà avui, amb les reformes i inversions previstes per obtenir els 140.000 milions que corresponen a Espanya dels fons Next Generation. El repte és compaginar una reducció del dèficit de la Seguretat Social amb evitar la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes, cosa que passarà per treballar més anys i retirar-se més tard. I el paquet d’incentius i desincentius presentat ahir per Escrivá, encara pendent de reblar-se amb els agents socials, contempla, entre d’altres, xecs de fins a 12.000 euros per als qui optin per demorar la seva jubilació.
La reforma de les pensions serà, al costat de la contrareforma laboral, un dels pilars del paquet de polítiques públiques destinades a reestructurar l’economia i encaixar els 140.000 milions que han d’arribar des d’Europa per a la reconstrucció post-Covid. Dues operacions de desbastida i posterior substitució de l’herència del
PP, no exemptes de polèmica en la coalició de Govern i amb dubtes sobre quina serà l’exigència final d’Europa a canvi de les ajudes.
Escrivá va presentar ahir al Congrés com pretén dirigir un
atapeït calendari negociador i legislatiu durant l’any vinent. A la seva cartera té carpetes més encarrilades que d’altres, com la fórmula de la revalorització de les pensions, ja avançada però encara sense l’acord definitiu amb patronal i sindicats. La idea del ministre és que les pensions es revaloritzaran en funció de l’IPC de l’any anterior. I, quan a l’exercici següent, l’INE ja disposi de la inflació confirmada, l’Executiu pot introduir alguna compensació a la baixa si la inflació hagués sigut negativa. El pla Escrivá exclou les pensions mínimes d’aquesta fórmula de compensació.
¿Quan entrarà en vigor aquest nou mecanisme de revalorització? La idea d’Escrivá és tenir aquesta mesura lligada amb patronal i sindicats, aprovada pel Govern i validada pel Congrés abans de finalitzar aquest any. Per a així que entri en vigor ja a l’exercici del 2022. «El calendari és inamovible», va insistir ahir Escrivá.
Altres potes d’aquesta complexa reforma continuen envoltades d’una aura d’incertesa, com la derogació del factor de sostenibilitat. Escrivá va insistir ahir que la seva supressió està garantida, tot i que va admetre que la fórmula substitutòria no està clara i això preocupa els sindicats i els grups de l’esquerra, que temen alguna cosa menys lesiva per al poder adquisitiu dels pensionistes que el que va deixar el PP, però menys garantista del que ells pretenen.
Una de les claus del pla Escrivá per a les pensions és aparellar l’edat efectiva de jubilació amb la legal. És a dir, que hi hagi menys gent que es jubili de manera
anticipada. I el seu pla se centra en les jubilacions anticipades voluntàries. Dues eines té en ment per a això: un pal i una pastanaga. El pal serà augmentar els coeficients reductors de la futura pensió fins al 30%, en el cas de les carreres de menys de 38 anys i sis mesos cotitzats. Ara aquestes persones, si decideixen retirar-se dos anys abans, tenen una reducció de la seva pensió del 16% el primer any (que progressivament va baixant fins al 2%). Escrivá vol que això pugi el 21%, per acabar baixant el 3,3%. La idea és fixar un període d’adaptació de sis anys.
Xecs per compensar
I a l’altra mà la pastanaga i amb format a escollir. La més sonant de les opcions per incentivar aquestes jubilacions demorades és un xec per compensar la pensió que l’Estat s’estalvia. Aquest pot ser d’entre 12.000 euros (en cas de pensió màxima) fins a 4.786 euros (en cas de pensió mínima), i es cobrarà per cada any de demora de la jubilació. O si el pensionista el prefereix fragmentat, s’oferiria assegurar un extra del 4% per a tota la vida, quan ara aquest extra se situa entre el 2% i el 4%.
Dins d’aquest paquet, Escrivá també pretén incloure una limitació de la jubilació parcial (per evitar que els treballadors la compactin) i la supressió de facto del retir forçós imposat per conveni col·lectiu.
Reforma laboral polèmica
Un altre gran pilar que el Govern remetrà a Brussel·les a la seva agenda per al Pla de Recuperació és la contrareforma laboral. Entre vicepresidents hi va haver ahir nou xoc d’opinions. La segona, Nadia Calviño, va invocar de nou que tot passi pel consens amb la CEOE i que la prioritat ha de ser reordenar les polítiques actives d’ocupació.
Per aquesta via el Consell de Ministres farà avui passos. Treball portarà la convocatòria de la conferència sectorial d’ocupació, per repartir més de 2.000 milions entre les diferents autonomies per finançar polítiques d’ocupació. La convocatòria d’aquest any estava pendent (habitualment és entre febrer i març) i la quantia final superarà les xifres del 2019, segons confirmen fonts del Ministeri de Treball. Llavors, a Catalunya se li van assignar 335 milions dels 2.020 milions repartits. Aquest serà un pas cap a la nova Llei d’Ocupació, pendent de més serrells.
L’Executiu aprovarà avui el repartiment de més de 2.000 milions d’euros per a polítiques actives d’ocupació