La reforma fiscal començarà amb societats
> Els 20 canvis clau del Govern afecten energia i educació, entre altres àrees
Els canvis en el sistema d’impostos constitueixen una de les 102 reformes estructurals que el Govern ha incorporat al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que ha de presentar davant la Comissió Europea abans del 30 d’abril. Són 102 reformes que s’hauran de complir en els calendaris establerts per a l’entrega periòdica dels 140.000 milions de fons europeus assignats a Espanya; sobretot, en la mesura que aquestes reformes donin compliment a les recomanacions de Brussel·les en el marc del semestre europeu.
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va anticipar ahir que el Govern central començarà la reforma fiscal a partir de l’impost de societats i de la tributació sobre la riquesa que es practica amb els impostos sobre el patrimoni i sobre successions i donacions. L’objectiu, segons Montero, és que aquests canvis s’incorporin ja en els Pressupostos dels 2022, a mesura que avancin els treballs del grup d’experts per a la reforma fiscal presentat ahir mateix.
La reforma laboral, la del sistema de pensions i la tributària són algunes de les que portaran més debat polític i social. Alguns canvis ja han sigut empresos, com els relatius al teletreball o els riders. D’altres s’estan tramitant, com la llei contra el frau fiscal. I alguns estan pendents de formulació. Aquestes són d’altres de les 20 reformes clau programades per l’Executiu en el marc del Pla de Recuperació:
Llei de canvi climàtic: El Congrés ja va aprovar en primera volta el projecte de llei integral per lluitar contra el canvi climàtic que, entre altres qüestions, estableix que el 2040 es deixaran de fabricar cotxes de combustió i que el 2030 el 74% de l’electricitat es generarà amb fonts renovables (eòlica, solar...).
La modernització i reforç del sistema educatiu, la formació professional i la universitat. Inclou un pla nacional de capacitats digitals, un pla estratègic d’impuls a la formació professional i una oferta educativa per a nens i nenes de 0 a 3 anys. També es preveu el reforç del sistema d’investigació i ciència.
La transformació del sistema energètic s’orienta al desplegament massiu del parc de generació renovable, amb recolzament a l’autoconsum. També té veure amb aquest camp el full de ruta de l’hidrogen renovable, amb l’objectiu de descarbonitzar l’economia i abaratir els costos energètics.
En matèria de connectivitat d’infraestructures verdes i repte demogràfic, ja s’ha adoptat un pla de mesures que inclou una inversió superior a 10.000 milions d’euros per lluitar contra la despoblació i garantir la cohesió social i territorial.
En desè lloc, el compromís d’una nova llei d’aigües busca preservar l’espai litoral i els recursos hídrics. La modernització de la política agrícola i pesquera presta especial atenció a la transformació i digitalització de la cadena logística del sistema alimentari i pesquer.
La política de residus i impuls a l’economia circular pretén l’aprofitament dels recursos, en especial en sectors estratègics com ara la construcció, tèxtil, agroindústria i electrònica.
Per la seva banda, en l’estratègia de mobilitat sostenible i connectada, el Govern inclou zones de baixes emissions, el desplegament massiu de punts de recàrrega per al vehicle elèctric i modernitzar el parc de vehicles públics.
Vivenda
Amb el compromís d’una nova política de vivenda, es pretén afavorir el lloguer i l’emancipació dels joves. Aquí s’inclou també el pla de rehabilitació de vivendes.
El pla de reformes preveu la modernització i digitalització de la justícia. També, de l’Administració així com del Sistema Nacional de Salut.
Per a la millora del clima de negocis i reforma concursal (18a reforma), ja es troba en fase d’informació pública un projecte de llei d’impuls a la creació i creixement empresarial que permetrà crear empreses amb un euro de capital i de forma digital.
Quant a les reformes vinculades a la nova economia de les cures, es proposen reforçar el sistema de dependència, les atencions de llarga durada i l’atenció domiciliària. Com a exemple número 20 de reformes pendents, el reforç de les polítiques d’inclusió i serveis socials busca desenvolupar xarxes de teleassistència i un model residencial més desinstitucionalitzat, centrat en l’atenció a les persones.