Mig any de paperassa
El Govern va començar a l’octubre a intercanviar papers amb Brussel·les per complir els criteris per obtenir els fons europeus. Ara la pròxima meta és remetre els seus plans, amb concreció, abans de l’1 de maig.
Encara que Espanya va arrencar el procés d’avaluació com un dels alumnes «més avançats» del club, tot sembla indicar que esgotarà el termini d’entrega del pla nacional d’inversió i reformes que li ha d’obrir la porta als 140.000 milions d’euros (gairebé per meitats subvencions a fons perdut i crèdits) del pla de recuperació de la UE amb el qual reflotar l’economia i transformar el seu model productiu.
Una vegada complert aquest tràmit –el termini expira el 30 d’abril– s’obrirà una nova etapa que podria prolongar-se tres mesos: dos perquè l’Executiu comunitari avaluï el document definitiu que remeti el Govern de Pedro Sánchez i un d’addicional perquè el Consell –els estats membres– revisi i validi la recomanació.
En aquest examen els tècnics comunitaris avaluaran no només les reformes i inversions proposades per complir les sis prioritats fixades per la UE, sinó també el compliment de les recomanacions econòmiques per país que elabora la Comissió Europea cada any en el procés del semestre europeu. Aquest és un àmbit de particular importància ja que és on Brussel·les ha apressat per activa i passiva Espanya a reformar el sistema de pensions, per garantir la sostenibilitat i que la revalorització de les mateixes continuï vinculada a la inflació. I un altre és el mercat laboral, amb els canvis per modernitzar les polítiques actives d’ocupació i fer front a l’alta temporalitat i a l’elevat atur juvenil.
Això significa que per obtenir llum verda per part de Brussel·les no només serà «condició indispensable» aconseguir un excel·lent en la transició verda i digital, per a la qual cosa és obligatori destinar un 37% i 20% respectivament dels fons. Espanya també haurà d’obtenir «la màxima puntuació en l’avaluació» en els criteris relacionats amb les recomanacions específiques per país, l’enfortiment del potencial de creixement, la creació d’ocupació i la resiliència econòmica, social i institucional així com la contribució a l’aplicació del pilar europeu de drets socials.
El Govern va començar a preparar el terreny per aprovar i rebre els fons europeus l’octubre de l’any passat, amb l’enviament de les primeres línies mestres del seu pla. Des d’aleshores, el canal de comunicació amb Brussel·les ha estat permanentment obert per polir un programa de reformes i inversions les dues últimes fitxes del qual –de la trentena incloses– es van enviar el 18 de gener. Precisament, les últimes que va incloure l’Executiu van ser les dues que més frecs han generat en la coalició amb Unides Podem i amb Brussel·les: la reforma laboral i de les pensions.
Tant el vicepresident de la Comissió, Valdis Domvrovkis, com el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni, s’han passat aquests últims tres mesos parlant amb el Ministeri d’Economia i demanant més concreció i detalls sobre els objectius i metes concretes que, segons el reglament, han de ser «clars i realistes».
Avançament
Si Espanya supera l’examen tindrà dret a un avançament del 13%, uns 10.000 milions d’euros tot i que encara no haurà arribat a la meta. Cada desemborsament posterior –dos per any– exigirà un examen semestral i la verificació del compliment dels objectius fixats. «Els desemborsaments estaran vinculats a la consecució satisfactòria d’un grup de fites i metes que reflecteixin el progrés en diverses reformes i inversions del pla».
n