Els purgats de Puigdemont
Jaume Alonso-Cuevillas, exadvocat de l’expresident, és l’últim d’una llista de dirigents que han sigut apartats pel líder de Junts per Catalunya. Les seves víctimes polítiques li retreuen que no doni la cara i que pretengui forjar un espai polític basat e
El seu propi exadvocat Jaume Alonso-Cuevillas és l’últim d’una llista de dirigents que han sigut apartats per Carles Puigdemont en els últims anys, des que va imposar el seu successor a l’Ajuntament de Girona, amb poc èxit. El seu entorn afirma que ningú és més respectuós, que escolta, que ha cedit en decisions que no compartia, com la moció de censura a Mariano Rajoy, i que sap perdonar... «una vegada, però no dues». «Llavors és expeditiu», asseguren. «Implacable», afegeix una altra persona que el coneix bé: «Si l’hi poses fàcil, t’obre la porta. Però té una estratègia i si se li posa al mig una pedra, xutarà la pedra. Ho té claríssim».
JORDI BAIGET, juliol del 2017. El llavors conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va cometre l’error el juliol del 2017 de donar la seva opinió. A El
Punt Avui va afirmar que s’estava menyspreant un Estat molt poderós, que probablement no es faria el referèndum de l’1-O, que Puigdemont és més explosiu que Artur Mas i no entrava en el dia a dia del Govern. Aquell mateix dia, Puigdemont el va destituir fulminantment. Al seu llibre M’explico, el president remarca que Baiget es va ratificar, aquell mateix dia, davant els periodistes. Va ser llavors quan li va dir: «Em sento desautoritzat. Estic molt dolgut pel que has dit i pel to». Baiget guarda silenci des de fa anys. Un exmembre del Govern que va intentar convèncer Puigdemont que no el fes fora recorda que el president li va dir en una ocasió: «De vegades s’ha de prioritzar la lleialtat per sobre de la vàlua».
MARTA PASCAL, juliol del 2018.
Després d’una llarga carrera de discrepàncies amb Puigdemont, Marta Pascal va llançar la tovallola com a líder del PDECat. Consultada sobre els mètodes de l’expresident, Pascal vol deixar clar que ella no està entre els purgats perquè va decidir deixar el partit i el Senat. «Ell deixa que executin uns altres, dona joc als que són de la seva confiança i no sent que hagi de donar explicacions a ningú. L’última setmana abans de la meva renúncia al partit no vaig aconseguir mai parlar amb ell. És un home que executa, però no dona la cara», diu Pascal, que reconeix que el projecte de Puigdemont té un recolzament notable: «Ofereix una èpica que a una part de la societat catalana li agrada, després hi ha un back office no tan públic ni transparent».
CARLES CAMPUZANO, març del
2019. Carles Campuzano, juntament amb Jordi Xuclà, entre d’altres, va ser apartat de les llistes a les eleccions generals en benefici de persones fidels a Puigdemont, entre altres Jaume Alonso-Cuevillas, avui també defenestrat. «Els que pretenien aparèixer com una força política nova i diferent han assumit el pitjor del sectarisme dels partits més convencionals i retrògrads. L’estil de gestió interna de JxCat és molt autoritari, i menys plural del que havia sigut CDC. És un partit, en el fons, amb pràctiques molt religioses», afirma Campuzano. Com en el cas de Pascal, Campuzano no va rebre cap explicació de Puigdemont: «Aquesta conversa no va existir en cap moment».
Xuclà afegeix: «La cultura política democràtica del partit que era CDC i el PDECat va morir l’últim dia per entregar les llistes electorals del 2017 al Parlament. Es va decidir que ell aportaria alguns independents. Va jugar amb el temps i dels 34 només volia que en repetissin dos. Mas va tirar el telèfon contra el sofà, desesperat, però aguantant. Al final, van repetir quatre, un d’ells després de pujar una bossa de diners a Brussel·les. La resta els va posar
Puigdemont a dit. Aquell dia va néixer un nou estament polític de gent que l’hi devia tot a ell». I Puigdemont va vèncer Oriol Junqueras a les eleccions.
DAVID BONVEHÍ, juliol del 2020.
L’actual secretari general del PDECat, molt pròxim a Puigdemont, va veure com aquest últim donava un cop de porta al partit en què militava, el que el va ajudar a formar Junts, que li va permetre que fes les llistes a mida i purgués els díscols excessivament «convergents». No n’hi va haver prou. L’expresident se’n va anar i es va emportar el nom de JxCat. El cas és als tribunals. «La meva decepció té a veure amb el fet que no vaig pensar mai que aquest acord per a les llistes del 2017 portés a destruir el partit», confessa avui Bonvehí. «Em va costar vendre aquest acord davant el partit. Els polítics ens apartàvem en favor de l’agrupació d’electors [els independents] i nosaltres manteníem drets electorals i estructura», recorda. «No crec que les decisions hagin sigut sempre seves, és un estil de fer política, d’un entorn que no ha aguantat els matisos», afegeix.
JAUME ALONSO-CUEVILLAS,
abril del 2021. Va estar tan a prop de Puigdemont que va ser el seu advocat. Va encapçalar les tesis més radicals. Però quan va haver de prendre una decisió que li podia portar riscos legals, es va abstenir. I va defensar que la desobediència simbòlica és una «tonteria». Després va matisar les seves paraules. La direcció de Junts afirma que Puigdemont no va prendre la decisió, que aquest no és el seu negociat. Des que va ser fulminat, Cuevillas es limita a contestar: «Estaré uns dies en silenci». Consultat per a l’elaboració d’aquest reportatge, Puigdemont ha decidit també mantenir-se en silenci.
El seu entorn afirma que escolta i cedeix, però també avisa: «Sap perdonar un cop, dos no» «Si l’hi poses fàcil, t’obre la porta. Però si li posen al mig una pedra, xutarà la pedra», diuen d’ell