Avaluar la gestió de la Covid
Una comissió ha d’aclarir què s’ha fet, què hauríem hagut de fer i com actuar en el futur
Amb l’eclosió de la pandèmia per SARSCoV-2 ens hem hagut d’enfrontar a una situació totalment nova, sense antecedents recents en les nostres latituds. Sabíem que havia d’arribar una pandèmia. El que no sabíem era quan ni com. No estàvem prou preparats per a les característiques i la magnitud de la crisi. Es desconeixia tot sobre el nou virus. Calia donar respostes ràpides i no se sabia gaire bé quines eren aquestes respostes.
Durant aquesta pandèmia els actors i responsables de la seva gestió han rebut una gran intensitat de crítiques i retrets, no sempre, possiblement, prou documentats o raonats i, de vegades, políticament intencionats. No només a Catalunya, sinó arreu del món. La gestió de la pandèmia s’ha convertit en un tema sobre el qual no només tècnics qualificats, sinó també tertulians i opinants, hi han dit la seva, amb la confusió pertinent, que, en gran manera, ha generat incerteses i desconfiances.
No obstant, no són vàlides les excuses. S’ha de conèixer la veritat i els motius de determinades decisions. Tindrem més pandèmies i situacions de crisi. Caldrà veure què s’ha fet malament, què es podia fer millor i què no s’hauria d’haver fet. No hi ha d’haver res a amagar. Ara sí que no tindríem perdó si no estiguéssim més preparats per a la pròxima pandèmia o crisi de salut pública. Cal recuperar la confiança que s’hagi pogut deteriorar.
Necessitem, doncs, preparar-nos. S’han de revisar els plans de resposta a emergències i el que s’ha fet, partint de l’evidència científica, objectivament. Cal elaborar recomanacions. Cal plantejar eines de seguiment i control periòdic dels plans de resposta. Cal tenir previstos i preparats els recursos que puguin ser necessaris. I això és una prioritat.
Per plantejar tot això necessitem, abans que res, un coneixement a fons del que ha passat. Sense subjectivitats. Sense interferències polítiques. Neutral i amb bases únicament tècniques. No buscant culpables ni herois. Necessitem poder respondre a tres preguntes: ¿Què s’hauria d’haver fet? ¿Què es podia fer? ¿Què es va fer?
¿Com ho podríem fer?
Des de la meva perspectiva és imprescindible la creació d’una comissió d’avaluació davant la gestió de la crisi de la Covid19 a Catalunya. No una comissió política. Una comissió tècnica amb membres neutrals, si és necessari fins i tot de fora de Catalunya, amb consens acadèmic. I amb un horitzó de coneixement bastant ampli. No ens estem enfrontant només a una crisi sanitària. És també una crisi econòmica, social, mediàtica i política. És el que es diu una sindèmia. Fan falta epidemiòlegs i infectòlegs, però també economistes, sociòlegs, psicòlegs, antropòlegs, experts en salut mental i en comunicació, farmacòlegs, veterinaris, ambientalistes... Necessitem una mirada holística, perquè la crisi també ho és. No només es tracta del virus, sinó també de les seves conseqüències de tot tipus.
Ha de ser una comissió que publiqui els seus resultats, però que no creï un xou mediàtic. Hi ha d’haver rigor, perquè l’objectiu és que no torni a passar, no exposar els draps bruts, si és que n’hi ha. No s’han
S’han de revisar els plans d’emergències, els sistemes de control i els recursos de manera neutral i tècnica
d’obviar responsabilitats polítiques o de qualsevol tipus. Però aquest no pot ser el fòrum. No serviria per a res. No pot ser una comissió de la veritat. No res més. Però tampoc res menys.
No pot ser una comissió parlamentària o governamental, tot i que hauria de ser el Govern el que la promogués. Però si volem arribar a l’objectiu de preparar-nos per fer millor les coses en una pròxima crisi, ha d’estar totalment despolititzada i lliure.
En el seu moment, després de la pandèmia de la grip A el Parlament Europeu va promoure una comissió i va elaborar un informe. No és això el desitjable. El Govern espanyol ha promès la creació d’una comissió d’estudi i avaluació a convocar quan passi la situació d’emergència. Tampoc és això.
Cal tenir tots els elements per prepararnos per a la pròxima crisi. És essencial. No hi poden tornar a haver més improvisacions de les absolutament imprescindibles. Necessitem objectivitat, rigor i neutralitat. Ni res més, ni res menys. ■