Colau apaga Twitter malgrat tenir uns 918.000 seguidors
L’alcaldessa, que escrivia la majoria de textos i supervisava tot el que no enviava ella, denuncia l’ús de perfils falsos i que es reforci la idea que «la humanitat és dolenta».
Com a portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau va acudir el 5 de febrer del gener del 2013 al Congrés dels Diputats. Allà, la llavors activista va participar en una sessió sobre vivenda, en una comissió de la Cambra baixa. Quan va entrar a l’edifici, tenia 8.000 seguidors a la xarxa social Twitter, en la qual ha comptat amb un perfil des del 2010.
Durant la seva intervenció d’aquell dia, va dir «criminal» a un representant de la banca. «Li hauria tirat una sabata», va afegir, sense arribar a consumar la iniciativa. Llavors, Colau portava quatre anys com a cara visible de la PAH. Tot just tres dies després de la seva visita al banquer, ja tenia 20.000 seguidors. L’ara alcaldessa de Barcelona va anunciar diumenge que deixa Twitter. Ho fa rondant el milió: amb més de 918.000 seguidors.
Evitar mals tragos
Podria fer-se la lectura que se’n va en el seu punt més alt, per protegir aquesta estadística, com els esportistes, els presentadors o els polítics que saben retirar-se a temps.
Però no. Se’n va per evitar mals tragos que ha viscut a Twitter.
Remarquen fonts del seu equip que l’alcaldessa de Barcelona és la política amb més seguidors a Twitter a Espanya. La ministra Irene Montero en té 593.000. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, 479.000. La vicepresidenta Yolanda Díaz, 255.000. L’excalcaldesa de Madrid Manuela Carmena en té més: 1,2 milions de seguidors. «Però ja no està en actiu», recalquen les mateixes fonts.
Colau, diu el seu equip, s’escrivia ella mateixa els tuits. I si per alguna cosa el missatge requeia en algun col·laborador, el supervisava sempre. És a dir, que sí que hi ha gent que coneix la seva contrasenya, però en principi ningú l’ha utilitzat pel seu compte.
L’adeu de l’alcaldessa va ser recollit per tots, o gairebé tots els mitjans de comunicació és un sí amb alguns matisos. Més o menys com quan va dir que no entraria en partits existents i la gent va creure que no entraria en política. Colau se’n va de Twitter «amb caràcter indefinit» després de fer una «prova pilot» el 3 de març, arran del seu aniversari. Fet que, estrictament, no impedeix una tornada futura. No ha esborrat el seu compte. Diuen que ho ha fet perquè no s’esborri tot el que ha escrit a la xarxa. Que és molt.
Per als periodistes que tenen com a comesa seguir la seva activitat, l’adeu a Twitter podria resultar un alleujament. Han sigut molts anys ja que un tuit de l’alcaldessa acabés motivant una peça. És cert que no és només el seu cas, que ara el tuit d’un polític ocasiona sovint un article. Però la sensació és que Colau va incentivar amb el seu exemple aquest camí. Cada tuit, una peça.
Que li agrada comunicarse i explicar el que li passa tothom n’ha sigut testimoni. També ha quedat clar que la seva audiència estava polaritzada: la meitat corrien a aplaudir els seus tuits, en ocasions elevant-los a missatges d’un evangeli laic, i l’altra a criticar-los amb duresa, de vegades com si fos Satanàs.
Tres xarxes socials més
En el seu comiat, l’alcaldessa va dir que no li molesta ser criticada, al revés, però va deixar clar que sí que la incomoden alguns dards. Es va queixar de la proliferació de perfils falsos i anònims, alguns de vinculats a l’extrema dreta, i va concloure sobre Twitter: «Sobrerepresenta les polèmiques i els discursos d’odi i t’acaba gairebé convencent que la humanitat és dolenta, desconfiada, egoista». És possible que l’adeu de Colau entristeixi els seus fidels, fins i tot els seus enemics. Als periodistes que havien d’escriure peces pels missatges que escrivia a Twitter no els afecta: ho hauran de continuar fent amb els de Facebook, Instagram i Telegram.