L’excentricitat i la irreverència de César Aira guanyen el Formentor
El premi, que inaugura nova etapa itinerant, reconeix la trajectòria del gran autor argentí en un acte celebrat ahir a Sevilla. El guardó s’entregarà a Tunísia a l’octubre.
El gran escriptor argentí César Aira (Coronel Pringles, 1949) és el guanyador del premi Formentor 2021, que en aquesta edició inicia una nova etapa després que la venda del llegendari hotel mallorquí que li va donar nom i on se celebraven els actes del guardó l’obligués a fer-se itinerant. Així, la concessió del premi, que es va donar a conèixer ahir a Sevilla, es farà efectiva a Tunísia el 10 d’octubre.
Si alguna cosa és característica d’Aira, com va comentar la professora i biògrafa Anna Caballé, membre del jurat, és la seva carrera «obsessiva i persistent», que llança un balanç de més de cent llibres de ficció, llibres la majoria de vegades molt breus, i també té una llarga producció assagística completament allunyada de l’acadèmia. Durant anys, la producció de l’argentí ha sigut d’un o dos llibres a l’any, per això resulta molt difícil seguir-li la pista. Altres membres del jurat són el biògraf de Gabriel García Márquez i ara en procés de serho també de Mario Vargas Llosa, Gerald Martin, el crític Juan Antonio Masoliver Ródenas, l’escriptor Francisco Ferrer Lerín, i Basilio Baltasar per part de la Fundació Formentor.
Baltasar recordava que el mexicà Carlos Fuentes a la seva novel·la La silla del águila, publicada el 2003, vaticinava que Aira seria el 2020 el primer premi Nobel per a la literatura argentina, en el que seria una aposta realment arriscada per a l’Acadèmia Sueca. «Com que Aira no va guanyar l’any passat, nosaltres ens hi hem avançat, convençuts com estem que qualsevol any d’aquests l’obtindrà».
És sabut que l’argentí no es prodiga gaire davant la premsa del seu país, a la qual rarament concedeix entrevistes; una altra cosa és quan viatja a l’estranger. La seva ben guanyada fama d’esquiu i poc atent als fastos literaris va fer que tardés moltes hores a assabentar-se del premi, després que el president del jurat li enviés un correu electrònic anunciantl’hi. A l’altre costat del telèfon es va mostrar molt agraït i en el seu millor estil va afegir: «És curiós com passen les coses, avui rebo aquest premi i d’aquí a una hora em vacunen».
«És curiós com passen les coses, avui rebo aquest premi i d’aquí una hora em vacunen» «Aira ens ensenya a llegir d’una altra manera», destaca el també escriptor Ferrer Lerín
En la línia de Duchamp
Per Ferrer Lerín, un escriptor iconoclàstic i irreverent com Aira, l’argentí cultiva una literatura que potser no és popular per la seva capacitat de deixar perplex el lector poc avesat. «Aira ens ensenya a llegir d’una altra manera i la seva literatura està també molt vinculada a l’art contemporani», amb el qual guarda una voluntat conceptual semblant. Aquí convindria recordar que un dels artistes més apreciats per l’autor de Cómo me hice monja és Marcel Duchamp.
Escriptor voluntàriament perifèric, amb una trajectòria de més de quatre dècades, l’autor és per Baltasar un creador lliure d’influències i de precedents, tot i que resulti molt evident la seva vinculació amb Borges, enclavats tots dos, tot i que amb una obra molt diferent, en la postmodernitat literària. Tot i que en el cas d’Aira el que destaca per sobre de l’autor d’El aleph és el seu sentit de l’humor càustic i surrealista. «S’ha de celebrar que la fertilitat de la seva imaginació literària aculli les figures del grotesc, el suprareal, el fosc i el transparent, el sorprenent i el desconegut», destaca l’acta.
El Formentor, que en aquesta nova etapa passa a dir-se Prix Formentor, està dotat amb 50.000 euros. També estrena un comitè d’honor amb els noms dels grans editors europeus Roberto Calasso, Antoine Gallimard i Jorge Herralde. La idea és reconèixer-los com els hereus dels editors que en el seu moment van impulsar el guardó el 1961: Carlos Barral, Gaston Gallimard, Giulio Einaudi i Ernest Rowoth.
La distinció, que va ser prohibida pel Govern de Franco el 1962, es va veure obligada a fer-se itinerant, per la qual cosa a partir de llavors se celebraria a Corfú, Salzburg, Valescure (França) i Gammath (Tunísia). Precisament serà en aquest país on es faci l’entrega aquest any. Respecte a l’escassa presència d’escriptores en la llista històrica de guardonats del Formentor –en la seva moderna etapa tan sols una dona, Annie Ernaux, ha sigut distingida–, Caballé ha reconegut que dues autores de gran prestigi havien arribat a les deliberacions finals, però finalment es va imposar la candidatura d’Aira. «Esperem que l’any vinent qualsevol d’aquestes dues autores, de les quals no diré el nom, guanyi el Formentor».