Pendent d’una relliscada
Que el Barça pugui aspirar al doblet és una cosa que ens semblava remota al novembre i impensable al febrer. De fet, tal com es va planificar la temporada, havíem assumit que aquest any havia de servir per entreveure el Barça del futur. La temporada no anava de títols. El primer a confirmar-nos aquesta sensació va ser el mateix entrenador. Aquest Barça «no està per guanyar gaires coses», ens va dir. I no ens va semblar un discurs preventiu sinó una constatació del que vèiem.
La resignació provocava un estat de calma que permetia convertir l’any en un banc de proves, una espècie d’Operación Triunfo per als Mingueza, Araujo, Ilaix i companyia, un test d’aptitud per a nouvinguts com Dest o Trincao i un rodatge per a Pedri. Fa un parell de mesos, no obstant i ja sense res a perdre, Koeman va evolucionar l’equip i va recórrer als tres centrals, seguretat enrere per pressionar cap endavant. El resultat va ser que l’equip es va ficar a la final de la Copa i va aconseguir una regularitat que –junt amb les concessions de l’Atlètic– li han permès tornar a aspirar a aquest títol de Lliga del qual ens hem acomiadat reiteradament aquesta temporada. De sobte el doblet tornava a formar part del nostre vocabulari.
El llistó dels títols
I allà segueix. Però lluny de suposar una il·lusió, lluny de situar el debat en el creixement o no de l’equip, en un error ja repetit en anys anteriors amb els seus antecessors, els títols semblen ser de nou el llistó que marcarà el futur de Koeman, aferrat com recorda a l’any de contracte que encara té firmat. El seu mèrit per reconduir un Barça que semblava desnonat se li ha tornat ara en contra.
Com si la seva continuïtat hagués de dependre de si Araujo rellisca o no en el primer minut de la final de Copa, o com si l’holandès fos millor o pitjor tècnic en funció de si l’Atlètic i el Madrid fallen més o menys en aquest tram decisiu de temporada. Laporta hauria de saber ja si la filosofia de Koeman encaixa en el seu projecte. Si tots dos tenen la mateixa idea de club. Si a hores d’ara no ho sap, potser no és el seu home.