La BCN del futur passa pel Bon Pastor
El solar de l’antiga fàbrica Mercedes es convertirà en una superilla amb habitatges i indústries 4.0. El projecte, emmarcat en la regeneració dels barris del Besòs, pretén ser exemple europeu de sostenibilitat.
Un barri neutre en emissions, sense cotxes, sostenible i resilient, amb mixtura d’usos, teixit urbà continu, connectat i zones verdes. La ciutat dels 15 minuts, del veïnat i del comerç de proximitat. Amb una indústria 4.0: innovadora, creativa i digital. Un
hub tecnològic i una urban factory.
Tot això es pretén que sigui el Bon Pastor, que aspira a ser un dels primers barris a Europa neutre en emissions i a complir els objectius de l’agenda 2030. ¿Com? Amb una ambiciosa transformació urbana del que ara és un immens solar industrial en desús i a finals del 2026 se suposa que serà «exemple del model superilla Barcelona» i dels «trets identitaris de la Barcelona del futur», segons Janet Sanz, regidora d’Urbanisme.
L’espai en qüestió són els 90.641 metres quadrats que anteriorment va ocupar la fàbrica de Mercedes-Benz, que abans va acollir l’Empresa Nacional de Motors d’Aviació, que des del 2007 ocupa el no-res i exerceix de barrera entre Sant Andreu del Palomar i el Bon Pastor. I que, el 2018, va comprar la gestora immobiliària Conren Tramway. Societat privada i ajuntament han firmat un conveni per transformar la zona en un nou espai urbà, residencial i productiu, amb equipaments, espais verds i connexions amb la resta de la ciutat. Un projecte que s’emmarca en l’estratègia de regeneració dels barris del Besòs.
Hi haurà equilibri. Un 58% de l’espai es dedicarà a ús residencial; la resta, a activitat econòmica. Es construiran 1.450 vivendes, de les quals 580 seran protegides i es pretén que la majoria entri en el mercat de lloguer. I 33.000 metres quadrats de les plantes baixes es destinaran al comerç de proximitat i a oficines amb la intenció que el nou teixit urbà tingui vida de barri. A més, el projecte contempla dotar el veïnat dels equipaments educatius, sanitaris i culturals necessaris i de les seves consegüents zones verdes.
Amb el teixit urbà en marxa es vol convertir el que va ser una indústria del motor en una indústria 4.0, «d’idees, innovació, coneixement i creativitat», segons Sanz. Per a això s’ha firmat un acord per instal·lar a la zona la facultat de disseny i enginyeria Elisava, que mobilitzarà 2.000 estudiants i 400 docents; i hi ha negociacions per ubicar-hi una seu institucional de la Universitat de Vic, que exercirà també d’espai de formació de postgraus. Paral·lelament s’està treballant amb la Fundació Leitat –centrada en la promoció de la investigació, el desenvolupament i la innovació tecnològica– perquè hi instal·li un centre propi i lideri la implantació de noves empreses. En total, es presumeix que tot això pot significar 5.000 nous llocs de treball.
Tota aquesta activitat s’ubicarà als edificis de la fàbrica, que es pretén mantenir com a part del patrimoni industrial de Barcelona. Malgrat que la construcció – obra de Robert Terradas i exemple d’arquitectura racionalista– no està protegida, el projecte contempla el seu manteniment amb la intenció de no esborrar l’empremta de la història com va passar amb La Maquinista i La Pegaso. Sí que caurà el tancament perimetral d’aquest nou univers que tindrà el centre situat a la nau central, que es convertirà en la plaça de Mercedes i que estarà vetada al cotxe.
Cost zero
El cost per a les arques públiques serà zero, ja que el conveni recull que la urbanització anirà a càrrec de Conren Tramway, que també cedirà el terra per a equipaments públics, viaris, zones verdes i vivenda social. La part de l’ajuntament consisteix a modificar el Pla General Metropolità per adaptarlo al nou projecte però sense perdre sòl industrial. Segons la regidora d’urbanisme, en el seu moment hi va haver 71.000 metres quadrats dedicats a la indústria i ara en seran 84.000. En total, l’antiga fàbrica disposarà de 200.667 metres quadrats edificables el 2026; abans, el setembre del 2023, es preveu inaugurar les seus d’Elisava, la Universitat de Vic i la Fundació Leitat.