Segon ramadà en pandèmia
El mes sagrat de l’islam comença amb restriccions i amb desigual avenç de vacunació als diferents països musulmans. Els més perjudicats són els que han patit o continuen patint guerres, com el Iemen i Síria.
Era ja passada la una de la matinada quan el senyor amb el seu tambor va començar. Va passar a la majoria del món musulmà aquest dilluns: cada nit, unes hores abans que surti el sol, el bateria del ramadà –així se’ls anomena– va carrer per carrer, barri per barri, despertant la gent perquè s’aixequi ja, que a partir que surti el sol ja no podran menjar més i han d’aprofitar les poques hores de lluna que encara queden.
La d’ahir va ser la primera nit de ramadà d’aquest any, almenys a Turquia i altres països. En altres latituds s’inicia avui. El mes sagrat de l’islam del 2021 es viu al país euroasiàtic amb més preocupació encara que l’anterior: des de fa una setmana, les infeccions per la Covid-19 diàries baten rècords. Ahir mateix es van notificar 54.000 positius de coronavirus.
El golf Pèrsic
Serà un mes llarg de dejuni i restriccions a Turquia. No ho serà, no obstant, en altres països musulmans, sobretot als petits estats del golf Pèrsic, on la vacunació, com a Israel, està sent de les més ràpides del món. Als Emirats Àrabs Units (EAU), més del 80% de la població ha rebut ja una dosi de la injecció, mentre que el total de persones amb dues és del 22%. Entre les dosis administrades als EAU hi ha, també, les injectades al rei Joan Carles I i les seves filles, Elena i Cristina.
Qatar, Kuwait i Bahrain tenen dades semblants, i l’Aràbia Saudita, amb molta més població, va
Els saudites han avançat que només els vacunats del tot podran peregrinar a la Meca
una mica per darrere. A més, els saudites van anunciar fa pocs dies que només les persones que estiguin completament vacunades podran realitzar aquest any la umrah, la peregrinació a la Meca que tot musulmà amb prou recursos econòmics ha de fer almenys una vegada a la vida. Al Iemen, on no arriben vacunes perquè el país viu en un estat de setge i embargament imposat pels saudites i els emiratians, la població haurà de passar el ramadà, com l’any passat, a mercè completa del coronavirus i de les armes dels saudites, que constitueixen la seva preocupació real. I una cosa semblant passa a Síria, on es desconeix exactament l’abast de la pandèmia i el nombre real de casos de Covid. No hi ha prou tests, ni tampoc prou menjar ni gasolina. Per descomptat, tampoc vacunes.
La part més important de cada dia del ramadà és, sens dubte, quan cau el sol. En aquell moment, veïns, familiars i amics es reuneixen tots junts a l’iftar, quan es trenca el dejuni. Després del sopar, els carrers s’omplen de gent fins a altes hores de la matinada. A molts països, com a Turquia, Tunísia i Jordània, no obstant, aquesta tradició de sortir al carrer ha quedat prohibida. A d’altres es recomana no fer-ho.