La Guàrdia Civil registra l’àrea comptable i d’auditoria d’Abengoa
> Els agents, que investiguen delictes societaris i contra els consumidors, s’emporten 50 ordinadors de la seu sevillana de la firma
Ahir una vintena d’agents de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil van registrar la seu d’Abengoa, al Campus Palmas Altas de Sevilla, per ordre del titular del Jutjat Central d’Instrucció 2 de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno. En vista del nerviosisme de la plantilla, els agents van requisar i van precintar a l’edifici B del complex un total de 50 ordinadors de les àrees comptable i d’auditoria de la firma.
L’institut armat busca proves de dos suposats delictes contra els consumidors, sense descartar el concurs d’un delicte societari, segons fonts coneixedores del cas. La investigació no exclou l’estafa a inversors.
La multinacional andalusa d’energia, aigua i infraestructures va declarar al febrer passat un concurs de creditors que es veu als jutjats mercantils de Sevilla. Al març, Abengoa va sol·licitar un rescat a la SEPI de 249 milions d’euros per a AbenewCo, a la qual ha traspassat els seus actius més valuosos. La firma arrossega un deute de 6.000 milions que la seva anterior cúpula, encapçalada per Gonzalo Urquijo, no va poder renegociar.
El jutge Moreno instrueix la querella d’una plataforma d’afectats per la gestió a Abengoa contra l’expresident Felipe Benjumea, l’exconseller delegat Manuel Sánchez Ortega, i l’últim Consell d’Administració per suposats delictes comptables i contra els consumidors.
El gener del 2018, l’Audiència Nacional va descartar que hi hagués administració deslleial en les indemnitzacions que el 2015 es van atorgar a Benjumea (11,5 milions) i Sánchez Ortega (4,5 milions), malgrat que la companyia ja iniciava el seu camí de la insolvència.
Entre accionistes i bonistes
La notícia del registre a la seu d’Abengoa no ha provocat gran sorpresa al bufet madrileny Navas & Cusí. El seu principal advocat,
Juan Ignacio Navas, va pronosticar «un futur negre» per a la companyia, recorda. Navas, representant un nucli de petits accionistes , el novembre passat va aconseguir el cessament del Consell d’Administració encapçalat per Urquijo. Era la primera vegada que a Espanya s’escapçava la cúpula d’una empresa cotitzada
Poc després es va representar un capítol histriònic del drama de la companyia, al gener, quan l’exvicepresident de Coca Cola Espanya i exdiputat de Ciutadans Marcos de Quinto va intentar liderar una alternativa en què entraria la seva cunyada. De Quinto es va retirar de sobte, i Abengoa va quedar abocada al concurs de creditors. Un de centenars d’ells és un economista de Lleida, Joan Valls i Ribes, a qui sí que ha sorprès el registre: «No vaig pensar que Abengoa pogués arribar a aquesta situació», comenta a EL PERIÓDICO. Valls es va enfrontar en solitari amb Abengoa entre el 2017 i el 2019. Si l’advocat Navas, del carrer Velázquez de Madrid, va representar els interessos dels accionistes, Valls va encarnar en un modest despatx de Lleida la ira dels bonistes.
Valls havia comprat bons de la companyia amb la promesa d’un 8,5% d’interès, però en la caiguda d’Abengoa van arribar a oferir-li una devolució de només el 3% de l’invertit, en 10 anys i sense interessos. «Als bancs els oferien condicions molt millors que als bonistes corrents», diu.
El gener del 2019, després de portar a un jutjat de Lleida una demanda executiva, Abengoa es va avenir a negociar: li tornarien un 85% del deute, i cobraria el 15% restant el 25 de març. Això ha quedat sense pagar. «A la companyia no contesten –comenta Valls–; estem en tenebres».
El jutge Moreno instrueix una querella d’afectats per possibles delictes comptables