Dissenyar el gran canvi
El Govern haurà de buscar àmplies majories polítiques i socials per portar a terme les reformes estructurals de què depenen els fons de la UE
El Govern ha desglossat les grans línies d’actuació en què invertirà els esperats fons europeus. El president Pedro Sánchez, abans de comparèixer avui al Congrés dels Diputats per presentar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que ha d’enviar a Brussel·les per a la seva aprovació, ja ha avançat en els últims dies les novetats principals. Ahir es va centrar a detallar un a un els deu projectes que aglutinaran la majoria dels 70.000 milions d’euros d’inversió pública previstos fins al 2023. Una llista de plans per a un futur més sostenible i digital, amb especial atenció a la mobilitat, acompanyat de xifres que no baixen dels 10 dígits. Parlar en termes de milers de milions d’euros pot causar sensació de pluja de diners, de mannà vingut d’Europa. Benvingudes siguin les ajudes (subvencions i crèdits tous) per impulsar sectors estratègics, si bé caldria evitar el risc que, pel mateix disseny de repartiment dels fons, aquests acabin concentrats en unes quantes mans. La transparència i la facilitat d’accés a les convocatòries seran garantia que això no passi.
Encara que són molt importants, amb aquestes ajudes econòmiques no n’hi ha prou per si soles per canviar el model espanyol, com bé saben la Unió Europea i el mateix Govern de Sánchez. Per això, a més dels macroprojectes d’inversió, el Pla de Recuperació inclou reformes estructurals, algunes d’aquestes en àrees tan sensibles com l’ocupació, les pensions o els impostos. Aquest terreny sembla més abrupte. Canviar lleis que puguin perjudicar els interessos d’alguns col·lectius –tot i que per a l’economia en el seu conjunt suposi un avanç– no serà fàcil d’aconseguir. Necessita àmplies majories polítiques (que ara mateix no s’entreveuen) i socials (que obliguen a intensificar el diàleg amb sindicats i patronal). Podríem trobar-nos amb un pla aprovat per Brussel·les però amb enormes dificultats per executar-se a nivell intern.
Centrant-nos en les pensions, el cavall de batalla és que els pensionistes no perdin poder adquisitiu. D’altra banda, és indubtable que el sistema actual s’ha de revisar, perquè el dèficit de la Seguretat Social ha arribat a proporcions preocupants. La proposta de reforma del Govern inclou punts controvertits, com la substitució del factor de sostenibilitat que va introduir el PP (i que suposava una retallada de la prestació als nous pensionistes) per un altre càlcul que, a falta de concretar, també anirà vinculat a «a l’evolució de l’esperança de vida», que és precisament el que rebutgen els sindicats i alguns partits d’esquerres. Una altra mesura, el xec de fins a 12.000 euros per a aquells treballadors que allarguin l’edat de jubilació, és una proposta amb doble tall: en la mesura que manté actius per més temps els treballadors grans (i alleugereixen la càrrega de la Seguretat Social) alhora pot frenar l’entrada dels joves al mercat laboral. El resultat podria ser una pèrdua de drets si no s’exploren elements correctors.
En matèria laboral, la necessitat de simplificar la varietat de contractes existent no és nova. Hi ha hagut intents anteriors, i podria facilitar la contractació. Un altre qüestió és la derogació d’alguns punts de la reforma del PP, en què sindicats i patronal no coincideixen i que s’haurà de veure com encaixa amb el que exigeix Brussel·les. En el que tots haurien d’estar d’acord és a posar en marxa polítiques actives d’ocupació per crear feina, un dels problemes principals de l’economia espanyola abans, durant i després de la pandèmia.
n