La UPF busca inquilí per a la Rambla
La seu que ocupa Elisava quedarà buida el 2023, quan l’escola de disseny i enginyeria es traslladi al Bon Pastor. La Pompeu remarca la seva aposta per mantenir la titularitat de l’edifici.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) busca inquilí per a una de les seves seus més rellevants, la que està situada als números 30 i 32 de la Rambla. Fa 30 anys, la UPF va recuperar un espai en plena Rambla, davant l’estàtua de Pitarra, al costat del ja desaparegut bar Cosmos, davant el Teatre Principal, que estava considerablement degradat. El barri va guanyar una universitat i els estudiants van guanyar un món, el de la Rambla. Allà, la UPF va instal·lar els estudis de Gestió i Administració Pública i de Ciències Empresarials i després els de Periodisme. Anys després, els va traslladar al 22@ i el disseny va arribar a l’immoble.
Elisava, adscrita a la UPF, es va instal·lar a la seu el 2010. Als baixos, l’edifici acull la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin, en homenatge al dirigent del POUM que tenia un despatx en un dels pisos quan era l’Hotel Falcón, abans que el polític i periodista fos segrestat, torturat (pel que sembla, el van escorxar viu) i assassinat per agents de Stalin. En el seu pas per Barcelona, l’escriptor George Orwell va passar per aquest mateix hotel, que era al número 32, durant la Guerra Civil.
Dilluns passat, els plans d’Elisava, que corrien com un rumor per la Rambla, es van donar a conèixer. La Facultat de Disseny i Enginyeria se n’anirà a Bon Pastor, on ocuparà part de l’immens espai, que suma 90.641 metres quadrats, on fa anys hi havia una fàbrica de Mercedes-Benz. Si es compleix la previsió, els estudiants d’Elisava que avui trepitgen la Rambla començaran el curs 2023-2024 en aquesta zona, a la frontera entre el Bon Pastor i Sant Andreu de Palomar, al districte de Sant Andreu.
Dit d’una altra manera: la
Pompeu Fabra haurà de comptar amb un altre inquilí al final de l’estiu del 2023. El gerent de la UPF, Jaume Badia, afirma que si fos per ells, l’edifici no estaria buit «ni una setmana». També remarca que la universitat no es desfarà de la seu, i que si la recerca d’un nou arrendatari es prolonga, la mateixa UFP l’ocuparà de nou, tot i que en aquesta hipòtesi es tractaria d’algun ús vinculat amb màsters, no amb un grau. Una altra opció, per exemple, és que una universitat estrangera vulgui allotjar-se a l’edifici. El cas és que l’edifici només es pot destinar a usos educatius.
Elisava paga 1,2 milions d’euros de lloguer a l’any, per un espai total de gairebé 11.000 metres quadrats. Fa aproximadament tres anys, recorda Badia, l’escola de disseny va plantejar a la UPF la possibilitat d’adscriure’s a una altra universitat, però també va manifestar la seva voluntat de seguir a la Rambla malgrat aquest possible canvi. Amb tot, Elisava necessitava més espai. Es va obrir la possibilitat de guanyar-lo en el que ocupa la biblioteca, quan es va debatre el seu possible trasllat al Borsí, però no va quallar.
Elisava té un contracte de lloguer que es va iniciar el 2009 amb una durada prevista de 30 anys i la possibilitat de prorrogar-lo durant 20 més. Fa un any, la UPF va rebre la confirmació que Elisava passaria a estar adscrita a la Universitat de Vic i fa «quatre o cinc mesos», prossegueix Badia, va arribar la notícia que també canviaria de seu, de manera que abandonaria la de la Rambla.
La recerca d’inquilí serà una de les primeres tasques que podrà col·locar a l’agenda el rector que surti elegit en les eleccions de la Pompeu Fabra. El titular del càrrec serà escollit d’aquí a quatre setmanes si no hi ha segona volta. En cas d’haver-n’hi, la designació es produirà d’aquí a set o vuit setmanes.
Badia remarca que la vinculació de la UPF amb la Rambla no es trencarà, cosa que és rellevant en un moment en què el que li sobren a l’avinguda són males notícies. La pèrdua d’un centre docent ara seria la cirereta. L’aposta per la Rambla i per Ciutat Vella és ferma, recalca el gerent, que detalla que aquesta decisió ha sigut o serà traslladada ben aviat tant a l’ajuntament com a una entitat tan representativa de la zona com Amics de la Rambla.
Agraïment associatiu
Fermín Villar, president de l’associació, agraeix els «serveis prestats» a Elisava i remarca la seva aportació de «vida jove» durant l’última dècada a la part baixa del popular passeig barceloní. «Ens agrada que hi sigui Elisava i també ens agradaria que hi hagués més centres educatius a la Rambla», afirma Villar. El president d’Amics de la Rambla també aplaudeix que la Pompeu Fabra mostri la voluntat inequívoca de mantenir el seu interès per la seu.
Segons la seva opinió són actituds que haurien de tenir en compte les administracions, tant l’ajuntament com la Generalitat i el Govern central. Perquè totes tres, remarca, compten a la Rambla amb edificis «buits o infrautilitzats» als quals podria donar vida. I si alguna cosa necessita el carrer més conegut de Barcelona en aquests moments és això: vida.