«¿Qui vol ser un científic friqui de ‘The Big Bang Theory’?
Física i directora del Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica, participa juntament amb l’antropòloga ecofeminista Carmen Aliaga en la jornada ‘Canviar l’educació per canviar el món’, que organitza Lafede.cat. Couso planteja la necessit
—En general, ¿som analfabets científics?
— No sé si diria analfabets... Però una persona que no és capaç de treure unes conclusions adequades d’unes dades o que no és capaç d’argumentar partint de les evidències disponibles no té prou alfabetització científica i això afecta les seves decisions i el seu dia a dia.
— Segons l’Enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia, més del 50% de la població diu no entendre la ciència.
— Aquesta percepció que la ciència és difícil està bastant generalitzada. La ciència es pot fer difícil però no té per què ser-ho més que qualsevol altra disciplina.
—¿Com sorgeix aquesta percepció?
— Als nens els agrada preguntarse coses, qüestionar, observar, investigar i la sensació és que durant la primària les ciències els agraden. El problema ve quan es comencen a matematitzar en excés i s’ensenyen sense context.
— Allà molts desconnecten.
— Quan des d’un inici hi ha un grau d’abstracció molt gran i fer ciències consisteix a resoldre exercicis que no semblen tenir relació amb la vida diària, molts es perden.
— ¿La ciència és una manera de raonar o ‘la’ manera de raonar?
— És una de les maneres de raonar. Les humanitats i les ciències socials tenen altres maneres de raonar igualment legítimes, interessants i necessàries. La ciència no és un grup de lleis sempre iguals, sinó una manera de conèixer que t’informa. Però no és l’únic que cal tenir en compte al decidir.
— ¿La menor presència de dones en alguns àmbits tecnocientífics té a veure amb com s’ensenyen aquestes matèries?
— A l’escola formem per tenir una població més alfabetitzada que pugui ser una ciutadania més compromesa, feliç, productiva i transformadora de la societat. Algunes persones triaran disciplines tecnocientífiques i d’altres no. El problema és quan es descarta aquest àmbit massa aviat per les raons equivocades.
— ¿Quines són aquestes raons?
— Particularment les nenes creuen que no serveixen o que no és per a gent com elles. També passa amb l’alumnat desfavorit socioeconòmicament, que pensa que no és prou bo.
— L’estereotip de científic continua sent el d’un geni.
— La professió tecnocientífica està molt esbiaixada per gènere i pel suposat talent. L’estereotip d’una persona que es dedica a la ciència o a l’enginyeria és un home blanc, de classe mitjana-alta i molt brillant, i de totes aquestes característiques la més alienadora és la d’extremadament brillant. Però com diu una amiga meva mexicana, lo doctor no quita lo pendejo.
— ¡Quina bona frase!
— En la ciència hi ha gent molt brillant, de brillantor mitjana i normal, com en totes les professions. ¿Qui vol ser un científic friqui com els de The Big Bang Theory? Et poden caure simpàtics, però no vols ser com ells.
— ¿La separació entre ciències, tecnologia, arts i humanitats és un problema?
— No ho crec. El problema és si ensenyem en context o no, si ensenyem coses que són rellevants per a les persones i aconseguim a l’aula un diàleg en el qual les idees de l’alumnat tinguin valor.
— ¿I què hi ha del xoc entre tradició i innovació a l’aula?
— No hem canviat la manera d’aprendre. Aprendre bé és el mateix ara que fa dos segles.
— ¿Què és aprendre bé?
— S’aprèn en la interacció, en el diàleg entre el que sap una mica menys i el que sap una mica més, és una tensió interpsicològica. L’alumnat arriba a les aules amb molts coneixements sobre el món i l’única manera d’aprendre és connectant amb aquests coneixements, que estan associats a uns contextos determinats que no podem obviar.
— ¿Es carregaria l’informe PISA?
— Em carregaria el que es fa amb l’informe PISA, la comparació entre països i particularment el rànquing. Ara bé, PISA ha posat sobre la taula a tot el món la idea competencial, el ser capaç de fer alguna cosa amb els coneixements quan abans només es parlava d’acumular-los. A més, PISA 2025 serà especialment positiu perquè per primera vegada s’incorporarà tota la part actitudinal com a part de la competència científica.
— ¿Això què vol dir?
— Que difícilment et pots considerar competent científicament si, per exemple, saps el que és la crisi energètica però no t’importa un rave. Saber i saber fer no és suficient, cal saber ser.
— ¿El coronavirus ha acostat la ciència a la població?
— Crec que ha polaritzat encara més la relació de la societat amb la ciència. A l’inici de la pandèmia la ciència era gairebé el problema: es parlava d’un virus fabricat que s’havia escapat d’un laboratori i els mitjans de comunicació es feien més eco dels desacords científics que del que sabíem. En canvi ara la ciència i la tecnologia són la salvació: les vacunes ho solucionaran tot.
— Anem d’un extrem a l’altre.
— La ciència no és la causa ni l’única solució dels problemes. La solució passa per molts factors, entre d’altres canviar la nostra forma de vida i la nostra relació amb el planeta i entre nosaltres.
«La ciència no té per què ser més difícil que qualsevol altra disciplina» «L’estereotip de científic és un home blanc, de classe mitjana-alta i molt brillant» «És difícil ser competent en ciències si la crisi energètica no t’importa un rave»