Currículums XXL: iniciativa dels veïns de Trinitat Vella davant l’atur.
La iniciativa ‘CV.pdf’ exhibeix 17 lones de dos metres d’alçada amb fotografies en blanc i negre amb noms, professions, experiències laborals i contactes de 17 veïns del barri que busquen feina. La mostra a l’aire lliure denuncia la situació d’atur agreujada per la pandèmia.
Els retrats gegants de la Lucía, manicurista; l’Álvaro, dissenyador gràfic, i l’Alba, esteticista, pengen des de fa alguns dies a les tanques del camp de futbol de Trinitat Vella. Fotografies de mig cos en blanc i mig impreses en lones de dos metres d’alçada acompanyades pel nom, ofici i una breu frase en què cada un d’ells es presenta, ofereix els seus serveis i –detall importantíssim– firma amb un correu electrònic de contacte (del que es tracta, al final, és que els contactin). A pocs metres d’allà, a la biblioteca José Barbero, un altre dels equipaments de referència en aquest barri treballador als afores de Barcelona, les imatges de la Belén, especialitzada en l’atenció a persones grans, i del David, mestre de primària.
La Lucía, l’Álvaro, l’Alba, la Belén i el David són cinc dels 17 veïns de la Trini protagonistes de la campanya CV.pdf, impulsada des de l’actiu Centre Cívic Trinitat Vella per visibilitzar la falta de feina al barri, mal que a l’enclavament coneixen bé des de fa molt temps, però que la pandèmia ha aguditzat, i, com sempre, intentar posarhi el seu gra de sorra per revertir la situació. És a dir, no és només una exposició de denúncia, que també. Es tracta de currículums reals, amb contactes reals de persones reals. Dones i homes de carn i os veïns del barri que ofereixen els seus serveis. Veïns d’edats, professions i orígens diversos, com diversa és la Trini. Persones de 18 a 60 anys, de netejadores a artistes de tota mena de disciplines.
Les imatges són obra dels fotògrafs Ferran Padró i Sandra Carcasona– coordinadora, a més, del centre cívic–, que, amb Dani Ruiz, jove agitador cultural del barri, han realitzat tot el treball: des de la crida al veïnat per animar-se a participar-hi fins a les gens fàcils gestions amb les diferents comunitats de veïns del barri per penjar les lones a les seves façanes, aquesta última, tasca que ha portat a terme Ruiz, arxiconegut al veïnat, impulsor d’entitats com l’associació juvenil Maletes Velles. «Es tractava, a més, de fer un treball d’empoderament amb aquestes veïnes. Són retrats que posen en relleu les aptituds dels seus protagonistes», remarca Ruiz, assegut als esglaons de la plaça de la Trinitat, davant la parròquia, de la paret de la qual pengen els retrats de l’Encarna, netejadora, i del Vittorio, conductor.
L’emplaçament d’aquests originals currículums XXL tampoc s’ha deixat a l’atzar. «A la parròquia hi vam posar serveis que pot necessitar una persona gran, perquè és un lloc al qual n’acudeixen moltes», apunta Padró. Per als tres autors de l’exposició era important que s’exhibís a tot el barri, no només en zones cèntriques, amb l’objectiu de fer arribar el treball que es fa al centre cívic –i el que significa– a tots els racons de la Trini.
La idea va néixer durant el confinament. Carcasona i Ruiz tenien clar que no podien parar. Volien fer una exposició al carrer, ja que el centre cívic o estava tancat –les primeres setmanes– o funcionava només amb cita prèvia, mecanisme que no permet que els veïns surtin per allà sense excusa. Amb l’avanç de la pandèmia veien com la precarietat laboral anava a pitjor i se’ls va ocórrer forrar el barri de currículums gegants. L’objectiu inicial era visibilitzar aquesta situació, posar-hi rostre, però es van envalentir i van considerar, amb raó, que era una oportunitat per convertir l’exposició en una mena de boca-orella en gran que podia servir perquè alguns dels protagonistes trobessin feina.
«¿Busques feina?»
Van fer una convocatòria oberta. Van penjar cartells –aquesta primera vegada petits– pel barri amb un «¿Busques feina? Vine al centre cívic i participa en el projecte CV.pdf» en català, castellà, anglès, urdú i àrab per assegurarse que el missatge arribava a tot el veïnat. «Algunes persones trucaven perquè es pensaven que era un taller per fer currículums», recorda Ruiz. No ho era, obvi. Com a mínim, no un currículum a l’ús. Finalment, van ser 17 les persones que es van animar a participar-hi. No hi va haver procés de selecció, hi són totes les persones a qui els va venir de gust. L’únic requisit era ser del barri.
Padró destaca també que la mostra busca projectar fora de la Trini una altra imatge de la Trini. Un barri ple de persones amb idees, capacitats i ganes de treballar, fugint de la imatge estigmatitzadora que moltes vegades s’ofereix del barri.
D’aquí un mes, quan despengin les lones, no volen guardarles en un calaix. Els sobrevolen pel cap diverses idees per a la pròxima Mercè, si és que aquest any es torna a celebrar de forma presencial, ja que és el moment àlgid de la presència de no veïns al barri amb la programació central de les festes al parc de la Trinitat Vella. Idees que van des d’ampliar-la amb nous veïns fins a fer-ne una segona part.
«Són retrats que posen en relleu les aptituds dels seus protagonistes», diu un dels promotors