Falsedats i mitges veritats sobre la Segona República: un ‘fact check’

Les eleccions es guanyen i es perden i això no només depèn del resultat aritmètic, sinó del seu objectiu. Les del 12 d’abril no pretenien, simplement, renovar els ajuntaments; l’objectiu del Govern de l’almirall Aznar que les va convocar va ser frenar la deriva cap a un procés constituent, en el qual la Monarquia podria ser rebutjada, mitjançant una successió de convocatòries electorals de les quals aquelles eren les primeres; després haurien de produir-se eleccions provincials (el 5 de maig) i finalment les legislatives (el 7 i el 14 de juny). Davant el risc que unes eleccions generals d’entrada es convertissin en constituents de fet – que era el que exigia la mobilització republicana– el Govern va idear una peculiar solució a terminis, amb l’esperança de dividir i diluir l’oposició a la Monarquia.

Com que eren eleccions municipals, els monàrquics van poder adduir que les havien guanyat per haver obtingut més regidors; però havien perdut a 45 de les 52 capitals de província i les candidatures republicanes havien guanyat en aquestes i en el vot popular. Sobretot havia fracassat el pla de la continuïtat del règim per terminis. Bona part dels monàrquics van abandonar Alfons

XIII davant l’evidència que una majoria en regidors no era cap base per continuar defensant-lo i, davant el buit de poder que es va obrir, els republicans van imposar la seva solució

L’Espanya del 1931

de ruptura: Govern provisional i eleccions constituents, que es van celebrar al juny.

Sense cap mena de dubte; amb eleccions, el 1931, el 1933 i el 1936, desenvolupades dins d’uns paràmetres notables d’exercici lliure del vot; sense el recurs constant a la suspensió de garanties constitucionals que havia caracteritzat el règim monàrquic de la Restauració. Hi va haver conflicte polític, com en tota democràcia, sense que es resolgués de manera il·legítima, violant la constitució des del poder. Hi va poder haver exercici d’abús d’autoritat en circumstàncies concretes i revoltes socials, però res d’això va arribar a trencar el sistema democràtic en els seus estàndards bàsics.

Per començar, cal recordar que la República només va existir durant nou anys i que tres d’aquests van ser de Guerra Civil. És a dir, que només va viure sis anys de normalitat institucional, en els quals a més es van produir dos canvis polítics generals, el de 1933, en favor de les dretes, i el de 1936, en el de les esquerres, amb les consegüents