Una jutge indaga si és delicte perpetuar la interinitat
Investigada la directora general de Funció Pública catalana per possible prevaricació administrativa n La querella pot tenir efecte dòmino en altres autonomies
L’excessiva temporalitat dels funcionaris interins a Espanya ha tornat als tribunals, però aquesta vegada a un jutjat d’instrucció. L’any passat, la justícia europea va censurar a l’Estat l’«abús» d’aquesta contractació i, sobretot, que permeti que milers d’empleats eventuals a l’Administració hagin de passar per un procés de selecció obert a tothom per ocupar unes places que fa temps que ocupen.
Ara, aquesta situació serà investigada per la via penal. És a dir, s’intenta aclarir si alts càrrecs públics han comès un presumpte delicte de prevaricació administrativa al dictar resolucions que se suposen arbitràries i contràries a la jurisprudència europea i la legislació espanyola. Aquesta querella pot provocar un efecte en cadena en altres comunitats autònomes, ja que hi ha 925.900 empleats eventuals en institucions públiques.
La jutge d’instrucció de Barcelona Silvia López Mejías ha admès a tràmit la querella presentada per l’Associació Plataforma d’Interins/es de Catalunya (PIC) i ha citat a declarar com investigades per al pròxim 21 de juny Pilar Sorribas Arenas, directora general de Funció Pública, i Annabel Marcos Vilar, secretària d’aquesta àrea dependent de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat. En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, la magistrada afirma que els fets poden «tenir caràcters de delicte» i incoa un procés judicial.
«El procediment penal servirà per depurar les responsabilitats oportunes i per donar veu a aquells que la Generalitat ha ignorat i menyspreat tant temps», explica Andrés Maluenda, l’advocat que ha redactat la querella i que abans de la seva presentació va elaborar un dictamen juridicopenal sobre les conductes que es produeixen a l’Administració catalana. «La sanció de l’abús de temporalitat ha de recaure en l’Administració incomplidora, no en el treballador, i el que millor la protegeix és la fixesa», remarca Elisabeth Ramos, secretària de PIC.
La querella relata que els dos alts càrrecs querellats han convocat una oposició (el pròxim dissabte es farà un examen) «aparentant amb això pretendre solucionar l’evident problema existent sobre l’alt percentatge de treballadors interins» a la Generalitat. No obstant, detalla, aquests concursos són contraris «a l’ordenament nacional i europeu» per tal com, si bé resolen la «irregularitat» del lloc de treball, «no donen solució a l’interí que l’ocupa des de fa anys, fins i tot dècades». Aquestes convocatòries arriben amb comptagotes, estan obertes a tot el que vulgui presentar-s’hi i, a més, no fixen mecanismes de protecció per als interins que porten anys treballant, segons denuncien els empleats eventuals.
Contra el dret europeu
L’advocat Maluenda relata que les dues imputades «han cristal·litzat la seva conducta deixant sense contestar» els últims recursos que se’ls van remetre, «quan venien obligades a això», i «conscients» que, si ho feien en el sentit que a elles els interessava, «incorrerien en un delicte de prevaricació administrativa». Per això, el lletrat precisa que «van optar per donar la callada per resposta». La querella insisteix que les investigades eren conscients que les convocatòries que «havien dissenyat contravenien el dret europeu».
En aquest sentit, l’escrit basa part del seu argument en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de març del 2020 que va fallar que la falta de processos selectius no justifica la perpetuació dels interins, alhora que reconeixia la protecció a què han de sotmetre’s aquests treballadors que ocupen durant «molts anys» un lloc de manera temporal, i a qui no se’ls assigna la plaça vacant i definitiva per la inexistència d’un procés de selecció.
La resolució destacava que l’ordenament jurídic espanyol «ha de comptar amb una altra mesura més efectiva per evitar i, en el seu cas, sancionar la utilització abusiva de successius contractes de treball de durada determinada». No obstant, no obligava a fer fixos aquests empleats eventuals, però sí que deixava la porta oberta per tal que els jutges espanyols determinessin com sancionen els excessos de la figura dels interins.
Segons la querella, els dos alts càrrecs de la Generalitat van actuar «vulnerant i obviant els drets dels treballadors interins». Des dels seus llocs, incideix, «van adoptar una posició passiva i inalterable» als pronunciaments que «posaven clarament en qüestió la legalitat» dels processos selectius, «per ser els mateixos contraris a les normes comunitàries i mirar de revertir una situació d’abús i precarietat laboral, precisament, sancionant aquells que l’han viscut i patit per la incorrecta funció de l’ens públic».
Al parer de la PIC, des de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública s’ha continuat amb la tramitació del concurs d’oposició, «al preu que sigui, sense importar qui vulneri o perjudiqui, i evitant atendre els seus actes» per «por de posar negre sobre blanc aquesta injustícia». Aquesta situació, segons la seva opinió, «no pot ser admesa» en un Estat social i democràtic de dret.
La Generalitat, tranquil·la
La querella posa en relleu les «altíssimes» quotes d’interinitat a la Generalitat (que xifra en un 60% en alguns sectors) i concreta que fa més de 20 anys que alguns dels afiliats de l’associació ocupen un lloc de treball que «no ha pogut ser possible consolidar o estabilitzar», ja que durant anys no ha existit «voluntat» de convocar processos selectius que resolguessin «aquesta situació d’abús».
Fonts de l’Administració catalana afirmen que sí que es protegeix els interins que es presenten als processos de selecció al comptabilitzar els mèrits i experiència de l’empleat eventual en un 40%. No obstant, altres fonts van precisar que això passa en determinades oposicions, no en totes. Fonts de Polítiques Digitals i Administració Pública van explicar a aquest diari que «tenen plena confiança» que les proves que convoquen «s’ajusten a la normativa vigent».