Eventuals a tot Espanya
> El Govern de coalició s’ha compromès a aturar l’elevada temporalitat, un repte del qual depèn l’arribada dels fons Covid
Espanya és un país en el qual no hi ha places per a tants interins. L’abús de la temporalitat en la funció pública és pecat reprès per la UE en diferents ocasions i per diferents vies. Ho han reconegut parlaments autonòmics, ho han recollit micròfons de veu de polítics que actualment s’asseuen al Consell de Ministres i hi ha 925.900 treballadors amb un contracte eventual que poden donar-ne compte. I malgrat que ningú s’atreveix a negarho, tampoc hi ha hagut fins ara cap Govern que hagi pogut, volgut o sabut posar el cascavell a aquest gat.
Mestres, administratius, bibliotecaris, personal de les oficines públiques d’ocupació... l’eventualitat afecta al 28% dels treballadors del sector públic, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) referents al 2020. Una temporalitat que supera en cinc punts la registrada en el sector privat (23%). Entre les bates blanques de metges, infermers o practicants –tan aplaudides des dels balcons durant els primers mesos de pandèmia– els contractes per dies o l’anar entrant i sortint cada poc temps són habituals; fins al punt que un de cada 10 dels professionals sanitaris té un contracte de menys de tres mesos.
Sanitat i educació
La temporalitat al sector públic es concentra especialment en aquells serveis gestionats des de les comunitats autònomes i els ajuntaments, que al seu torn fan servir al 80% dels treballadors de la funció pública. Doncs és en els dos grans pilars de l’Estat del benestar, en la sanitat i en l’educació, on es concentren taxes de temporalitat molt elevades: del 41,9% i el 29,1%, respectivament, segons les últimes dades de l’INE.
L’Administració General de l’Estat ja compleix actualment el compromís de no superar el 8% d’interins. El seu principal problema és un altre: l’envelliment de les plantilles. Fins al punt que, segons denuncia el sindicat CSIF, almenys la meitat dels funcionaris d’aquesta Administració central estaran en edat de jubilar-se d’aquí a una dècada.
Una setmana després (concretament, el 19 de març) que el país sencer fos confinat a casa seva per la Covid, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre l’últim i més contundent correctiu a la funció pública espanyola. Tres anys després que un informàtic interí, amb més d’una dècada sense una plaça fixa, tirés pel dret i decidís lluitar el seu cas fins a les últimes instàncies, els jutges europeus van considerar acreditat que Espanya estava incorrent en un abús de la temporalitat.
Congelació d’oposicions
Les congelacions d’oposicions durant el mandat de Mariano Rajoy van aprofundir la falta de convocatòries per cobrir places estructurals. I és que les taxes de reposició, fixades anualment des del Govern central, van ser del 0% entre el 2012 i el 2015; cosa que va derivar en molts casos en el fet que aquest treball estructural desatès l’acabessin o continuessin realitzant interins. No obstant, l’elevada eventualitat en la funció pública és prèvia a les retallades adoptades després de la caiguda de Goldman Sachs i l’esclat de la crisi immobiliària: el 2006, dos anys abans que el model econòmic recolzat bàsicament en el totxo saltés pels aires, a Espanya l’eventualitat en el sector públic ja era del 26,5%.
Un dels principals reptes que té a sobre de la taula el nou ministre de Funció Pública i Política Territorial, Miquel Iceta, és reduir aquests alts índexs de temporalitat. Europa així ho demanda a Espanya i s’hi ha compromès l’Executiu de coalició. Consta a les 211 pàgines del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que ha elaborat el Govern per a la seva remissió a Brussel·les abans del 30 d’abril. I d’aquest depèn
El problema es focalitza sobretot en serveis gestionats per les comunitats o els ajuntaments
L’Executiu promet posar fi a l’abús en el pla que enviarà a Brussel·les, però no en concreta la fórmula
part de l’arribada dels 140.000 milions d’euros promesos dels fons NextGeneration EU.
Figura el compromís, però no la fórmula que aconseguirà rebaixar aquests alts nivells d’eventualitat. El document fia l’esmentada maniobra a «una important modernització de les administracions públiques, entre altres elements, orientada a reduir la temporalitat al sector públic».