Madrid ens contamina

A l’aspre debat polític que pateix Espanya des de fa ja molt temps, i que es va agrir encara més durant el confinament de fa un any, no li feia cap falta una campanya electoral com la madrilenya, que ho contamina tot amb una aspror encara més gran, si és possible. Però aquí hi ha la campanya de les autonòmiques de Madrid, que la presidenta Isabel Díaz Ayuso ha plantejat com si es tractés d’uns comicis generals amb la selecció del president Pedro Sánchez com a blanc de tots els seus dards. Deu ser que s’està entrenant per si de cas un dia pot apartar Pablo Casado i té possibilitats de competir per la Moncloa. El cap de l’Executiu, per cert, ha caigut en la provocació sense més problema. I allà són tots dos en ple xoc.

El cas és que arribats a aquest punt de confrontació, no se sap si les decisions que s’han de prendre sobre la pròrroga o no de l’estat d’alarma responen al convenciment de Sánchez que el 9 de maig Espanya estarà ja tan bé que no faran falta més mesures restrictives o que serà suficient la legislació normal per adoptar les necessàries, tot i que les autonomies i el sentit comú diguin el contrari. O potser és que no vol anunciar cap mesura excepcional, no sigui que els socialistes redueixin les seves expectatives electorals davant l’aclamat llibertarisme hoteler que practica Ayuso. Una desescalada massa ràpida l’any passat va portar amb bastanta celeritat a la segona onada de la pandèmia. D’acord que el procés de vacunació va a bon ritme i que en uns mesos s’arribarà a l’anhelada immunitat de grup. Però el virus segueix aquí i els líders autonòmics, amb l’excepció d’Ayuso, continuen pensant que farà falta mantenir el toc de queda, els tancaments perimetrals i les restriccions en l’hostaleria segons vagin evolucionant els contagis, els ingressos hospitalaris i l’ocupació de les ucis. Però Madrid ho contamina tot. Per això caldrà esperar que passi el 4-M per veure si les decisions són altres.