Brussel·les demana concreció de dates i objectius en el pla de recuperació
> El Govern admet que «queda alguna cosa pendent» per incloure-hi > El compliment de fites determinarà el desemborsament dels diners europeus
Les més de 300 pàgines del projecte de Pla de Recuperació publicades pel Govern inclouen multitud de xifres sobre els 112 projectes d’inversió previstos per l’Executiu i referències genèriques a les 102 reformes que l’Executiu compromet davant Brussel·les com a condició per accedir als 140.000 milions de fons europeus assignats a Espanya. No obstant, als documents publicats no hi ha fites temporals per al compliment d’aquestes reformes. Això, precisament, i una concreció més gran en els objectius és el que exigeix Brussel·les, segons les fonts comunitàries consultades.
«Queda alguna cosa pendent», reconeixen fonts de l’Executiu. «Les fites temporals seran incorporades al document formal que s’enviï a Brussel·les», abans del 30 d’abril, asseguren altres fonts del Govern. La falta de concreció en fites temporals i objectives és el que també ha decebut les consultores després de l’estudi de les 300 pàgines publicades pel Govern: «Falta l’Excel», asseguren, remarcant així les carències de dades del document. Brussel·les necessita conèixer el full de càlcul (Excel) del Govern amb les dates en les quals anirà complint les reformes compromeses, ja que del compliment d’aquestes fites temporals dependrà el desemborsament dels fons europeus, dues vegades a l’any en cada un dels tres pròxims exercicis.
El gruix dels objectius
Tot i que pràcticament cap dels Vint-i-set Estats membres han enviat el pla nacional d’inversions i reformes definitiu a la Comissió Europea –Àustria ho va fer dimarts passat–, segons el comissari Johannes Hahn, tots, tret d’Holanda, han transmès a Brussel·les el gruix dels components que conformen les seves respectives estratègies amb un objectiu: accelerar l’avaluació i aprovació perquè els diners comencin a fluir al més aviat possible. Tot dependrà dels peròs que posin els tècnics comunitaris durant un examen que mirarà amb lupa la reforma laboral i les pensions, les dues grans assignatures pendents d’Espanya.
La llista de tasques en aquest apartat sempre ha sigut llarga. A Brussel·les la preocupa l’ús generalitzat que es fa dels contractes temporals, un dels més alts d’Europa, i que afecta particularment els joves, els treballadors poc qualificats i els immigrants. Entre altres coses, Brussel·les demana «afavorir la transició cap a contractes indefinits, en particular mitjançant la simplificació del sistema d’incentius a la contractació».
Pel que fa a les pensions, Brussel·les considera que les reformes introduïdes el 2011 i el 2013 per José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy «han contribuït a garantir la seva sostenibilitat i l’adequació a llarg termini», tot i que la decisió de revertir-les i mantenir l’increment vinculat a la inflació, com es va decidir el 2018 i el 2019, requereix «mesures compensatòries per garantir que el sistema sigui sostenible a mitjà i llarg termini». La reforma també ha de garantir l’adequació dels ingressos dels futurs jubilats.
En les pensions s’exigeixen mesures compensatòries per a la sostenibilitat del sistema
Eficiència energètica
Una altra de les peticions habituals és millorar l’aplicació de la llei d’unitat de mercat i eliminar les restriccions a professions regulades, com enginyers civils i arquitectes o serveis jurídics i informàtics. L’any passat Brussel·les va incloure entre les reformes el reforç del sistema sanitari per enfortir la seva capacitat.
En l’àmbit de les inversions, les recomanacions també urgeixen Espanya a posar el focus en la innovació, l’eficiència energètica i les interconnexions, i a recolzar la investigació i la innovació, prioritats per impulsar la transició verda i digital, clau en el pla de recuperació. Tot i que l’avançament del 13% a què optarà Espanya quan s’aprovi el pla no estarà lligat a despeses ni inversions concretes, els següents desemborsaments –dos per any– sí que estaran condicionats al complir fites concretes.