L’OTAN s’afegeix al pla dels EUA de retirar totes les tropes de l’Afganistan
> L’Aliança Atlàntica es coordinarà amb Washington per al replegament, esglaonat i previst per al setembre Els talibans exigeixen que es completi abans del maig, com van pactar amb Trump >
L’OTAN se suma al pla dels Estats Units de retirar de forma gradual les tropes de l’Afganistan i culminar el replegament el mes de setembre, quan es compliran 20 anys dels atemptats de l’11-S, segons va dir ahir el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, que es va reunir a Brussel·les per videoconferència amb els ministres de Defensa dels 30 països que formen part de l’Aliança Atlàntica.
Poques hores després, el president nord-americà, en una compareixença pública, va confirmar el pla de replegament. «És hora de posar fi a la guerra més llarga dels Estats Units. És hora que les tropes tornin a casa», va dir Biden des de la Casa Blanca. «Soc el quart president nord-americà amb presència de tropes a l’Afganistan. No passaré aquesta responsabilitat a un cinquè», va afegir.
Els atacs terroristes del 2001 van ser el detonant que va portar el llavors president dels EUA, George W. Bush, a ordenar la invasió del país centreasiàtic, on suposadament es refugiava el líder d’Al-Qaida, Ussama bin Laden, sota l’abric dels talibans.
Des d’aleshores han perdut la vida 3.500 soldats de la coalició. Gran part d’ells, 2.400, nordamericans. En l’actualitat hi ha desplegats en terra afganès uns 3.500 militars del país nord-americà, dels quals un miler són de les forces especials. Biden va assenyalar que Washington continuarà «recolzant» les autoritats de Kabul així com les converses de pau que sota l’auspici de les Nacions Unides mantenen el Govern afganès i els talibans.
L’OTAN, pel seu costat, té desplegats a l’Afganistan uns 10.000 efectius. El pic més alt de forces estrangeres va arribar el 2011, amb més de 130.000. Blinken va dir des de la capital belga que treballarà amb els seus aliats per portar a terme una «retirada segura, decidida i coordinada».
El primer Estat membre de l’Aliança Atlántica a donar resposta al pla de Washington ha sigut Alemanya, país que aporta a la missió de l’OTAN, coneguda com a Resolute Support (Recolzament Decidit), 1.300 soldats, la xifra més gran després dels EUA. «Sempre ho hem dit: hi vam entrar junts i en sortim junts», va dir la ministra alemanya de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer. En tot cas, els països de l’OTAN difícilment podrien garantir la seguretat dels seus soldats sense el recolzament del Pentàgon sobre el terreny.
Tropes espanyoles
Espanya, que va enviar tropes poc després d’esclatar el conflicte, disposa ara d’un centenar de soldats, la missió dels quals és assistir, entrenar i assessorar les institucions afganeses. Segons la web del Ministeri de Defensa, durant tots aquests anys han mort 102 militars espanyols en «accidents oatemptats».
La decisió nord-americana va ser rebuda com un acte hostil pels talibans, que el febrer de l’any passat van pactar amb el Govern de Kabul i l’Administració de l’expresident Donald Trump la sortida de les tropes abans de l’1 de maig. Els insurgents han amenaçat de reprendre els atacs i trencar tota negociació de pau si no es compleix amb el compromís.
L’aventura bèl·lica dels EUA al país centreasiàtic no es pot qualificar d’exitosa, sinó més aviat de tot el contrari, afirmen alguns analistes. No només pel nombre de soldats que hi han perdut la vida sinó per la impotència demostrada tots aquests anys per la màquina militar més gran del món per doblegar els talibans. Els insurgents han aconseguit asseure’s ara a la taula de negociacions amb una posició de força.
«És hora de posar fi a la guerra més llarga dels Estats Units» JOE BIDEN PRESIDENT DELS EUA
«Estem enfocats a avançar cap a solucions diplomàtiques» ANTONY BLINKEN SECRETARI D’ESTAT DELS EUA
«La retirada serà ordenada, coordinada i diligent» JENS STOLTENBERG SECRETARI GENERAL DE L’OTAN
«Sempre ho hem dit: hi vam entrar junts i en sortim junts» ANNEGRET KRAMP-KARRENBAUER MINISTRA DE DEFENSA D’ALEMANYA