Una guerra enquistada
El conflicte a l’Afganistan, que complirà aquest any dues dècades, ha causat més de 150.000 morts i 1,2 milions de desplaçats. Segons un informe, el cost total de la contesa al país centreasiàtic, la més llarga de la història dels Estats Units, gira entorn dels dos bilions de dòlars.
Els Estats Units se n’aniran definitivament de l’Afganistan. Amb l’anunci de l’Administració de Joe Biden de retirar totes les seves tropes de forma escalada els pròxims mesos, la superpotència posa fi a una intervenció militar convertida en un immens i oblidat desastre humanitari enquistat durant gairebé dues dècades.
El conflicte al país centreasiàtic ha deixat un rastre de mort difícil de quantificar. Segons Amnistia Internacional, els 19 anys i 6 mesos de guerra han causat més de 150.000 morts –gairebé 60.000, militars i policies afganesos– i 1,2 milions de persones desplaçades. El 2019, l’ONU va assenyalar que més de 38.000 morts eren civils afganesos. Més de 400 treballadors humanitaris i 54 periodistes han sigut assassinats en aquest període.
El 7 d’octubre del 2001, la Casa Blanca, sota el mandat de George W. Bush, va posar en marxa la seva guerra global contra el terrorisme amb bombardejos contra territoris clau de l’Afganistan controlat pel règim dels talibans –a qui la CIA va entrenar i va finançar del 1979 al 1989 en plena Guerra Freda contra l’URSS– després que aquests es neguessin a deixar d’allotjar el grup gihadista Al-Qaida i el seu líder, Ussama bin Laden, el cervell dels atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon.
La coneguda com a operació Llibertat Duradora, que els EUA van portar a terme amb el Regne Unit i una coalició de països membres de l’OTAN entre els quals hi havia Espanya, va acabar oficialment el 28 de desembre del 2014. A partir del 2015, la coalició internacional va acordar seguir a l’Afganistan per entrenar i assessorar les forces afganeses. No obstant, amb l’augment de poder talibà i l’aparició en escena del grup gihadista Estat Islàmic, el conflicte ha continuat enquistat des d’aleshores, amb noves notícies d’incursions, atacs i atemptats gairebé diàriament.
Més enllà d’enderrocar el primer Govern talibà (poques setmanes després dels primers bombardejos) i acabar amb la vida de Bin Laden (el 2011), la missió nord-americana a l’Afganistan ha sigut un clar fracàs. Dues dècades després de la seva intervenció, els talibans continuen controlant gran part del país. I, malgrat les negociacions de pau entre els talibans i el Govern de Kabul –recolzat per Washington–, els nivells de violència s’han disparat en els primers mesos del 2021. L’ONU va denunciar ahir 573 civils morts i 1.210 ferits en els enfrontaments registrats durant el primer trimestre de l’any, cosa que suposa un increment del 29% respecte al mateix període del 2020.
Sota investigació
El març de l’any passat el Tribunal Penal Internacional va autoritzar una investigació per buscar possibles casos de crims de guerra i de lesa humanitat comesos a l’Afganistan pels EUA, els talibans i les autoritats nacionals. La fiscalia va acusar membres de les forces armades nord-americanes i de la CIA de «cometre crims de guerra de tortura i tracte cruel, atemptats contra la dignitat personal, violació i altres formes de violència sexual». Actualment, només queden 2.500 dels fins a 100.000 soldats que els EUA van arribar a tenir en terra afganès, així com 7.000 efectius més de tropes estrangeres.
L’Afganistan ha sigut el Vietnam modern dels EUA. Amb gairebé dues dècades, la potència més gran del món s’ha vist atrapada en la que és la guerra més llarga de la seva història. Les tropes nordamericanes han patit més de 2.400 pèrdues i gairebé 20.000 soldats han resultat ferits en una contesa que no ha evitat que els talibans mantinguin importants quotes de poder. A més, gairebé 4.000 contractistes nord-americans més han mort a l’Afganistan en aquest període de temps, segons un informe de la Universitat de Brown del 2019. En termes econòmics, l’informe calcula que el cost per a les arques dels EUA ronda els dos bilions de dòlars.
La guerra de l’Afganistan ha tacat els últims quatre presidents nord-americans: impulsada per George W. Bush, mantinguda per Barack Obama i de retirada amb Donald J. Trump i ara Joe Biden. La sortida dels 2.500 soldats del país centreasiàtic posarà punt final a una missió fallida per a Washington.