Ucraïna, el polvorí d’Europa
Moscou i Kíev lliuren des de fa set anys un conflicte que ja ha causat 13.000 morts i té un gran potencial desestabilitzador. El Govern ucraïnès reclama la integració a l’OTAN.
Un conflicte armat que involucra Rússia i Ucraïna, dos grans estats europeus; la primera annexió d’un territori o modificació de fronteres per mitjà de la força militar que es produeix al continent europeu des de la Segona Guerra Mundial; una contesa que ha provocat terribles drames humans, com la demolició d’un avió malaisi de passatgers per un projectil terra-aire disparat des de posicions de les milícies recolzades pel Kremlin. Des de fa ja set anys, les autoritats de Kíev i Moscou lliuren un enfrontament amb un gran potencial desestabilitzador, ple de treves respectades només a mitges. Tot i que els contendents han aconseguit limitar el nombre de baixes, l’escalada militar de les últimes setmanes demostra la facilitat amb què un incident podria desencadenar una crisi internacional de conseqüències imprevisibles.
LA REVOLUCIÓ DE MAIDAN.
L’origen del conflicte rau en el gir radical en la política exterior d’Ucraïna que va implicar la revolució de Maidan a l’hivern del 2013 i els primers mesos del 2014. Després de mesos de protestes, el primer ministre del país, el prorús Víktor Ianukóvitx, es va veure obligat a abandonar el país i a fugir a Rússia, instal·lant-se a Kíev un Executiu nacionalista que immediatament va proclamar la seva aspiració d’integrar Ucraïna a l’OTAN i la UE. Conscient d’haver perdut tota capacitat d’influència en el país veí, el Kremlin va reaccionar instigant una revolta als territoris de l’est del país habitat per població russòfona, i fins i tot es va annexionar la península de Crimea, on mantenia una base naval des dels temps de la desintegració de l’URSS.
DEGOTEIG CONSTANT DE BAIXES.
Les armes mai han callat del tot en les línies del front a la regió minera del Donbass, malgrat les nombroses treves i altos el foc pactats i incomplerts. L’últim d’aquests, acordat el juliol de l’any passat en el marc del denominat Grup Trilateral, que congrega representants d’Ucraïna, Rússia i l’Organització per a la Seguretat i Cooperació
a Europa (OSCE), semblava córrer millor sort que els anteriors fins que es va produir l’última escalada. Fins al febrer de l’any passat, segons l’ONU, el conflicte havia causat al voltant de 13.000 morts, dels quals gairebé 3.400 eren civils.
EL PROTOCOL DE MINSK.
El setembre del 2014, representants russos, ucraïnesos i de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Luhansk van firmar un acord de 12 punts denominat Protocol de Minsk per posar fi a les hostilitats, que inclouen, entre d’altres, l’aplicació d’un alto el foc, l’aprovació d’una llei especial que descentralitzi el poder i el monitoratge internacional de la frontera russoucraïnesa, per on entren combatents i recolzament logístic destinat a les milícies, prorusses enfrontades a Kíev i proporcionat pel poderós veí rus. Només ha pogut aplicar-se, i a mitges, un alto el foc que ha reduït, tot i que no aturat, el nivell d’hostilitats.
LA IMPLICACIÓ DE L’OTAN.
Les autoritats de Kíev reclamen l’ingrés del país a l’OTAN, amb molta més insistència fins i tot que una eventual entrada a la Unió Europea, i demanen als aliats occidentals senyals de fermesa que dissuadeixin Moscou de continuar atiant el conflicte a voluntat a través dels seus aliats, les milícies prorusses que controlen les dues regions separatistes del Donbass. La recent escalada militar i verbal ha servit perquè el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, proposi a l’Aliança Atlàntica incloure el seu país en el denominat Pla d’Acció de Membresia, una mena d’avantsala a la plena integració, que inclou assessorament militar.
INFLUÈNCIA RUSSA A LES DUES REGIONS SEPARATISTES.
Gran part del territori dels oblast (regions) de Donetsk i Luhansk, a l’est d’Ucraïna, es troben en mans de milícies pro-Kremlin. Malgrat que es tracta de territoris que no han sigut annexionats per Moscou, sí que és cert que la influència russa és aclaparadora. La moneda en curs és el ruble rus, i Moscou ha repartit entre els seus habitants passaports que els converteixen en ciutadans de la Federació Russa. Aquesta circumstància, sobre el paper, li concedeix una excusa per actuar.