Andreu Mayayo és catedràtic d’Història Contemporània de la UB.

La memòria històrica s’utilitza més per mitificar el passat que per entendre’l en tota la seva complexitat. Passa cada 14 d’abril en què hi ha un esclat de ¡visques a la república! de vegades tan naïf que equival gairebé a un ¡visca la primavera!, a aquella «primavera republicana» que l’Ajuntament d’Ada Colau ens convida a celebrar com si ens anunciés la felicitat universal. Aquest any la cosa ha arribat a un cert paroxisme amb el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República, mentre els independentistes intenten també colar-nos la república confederal de Francesc Macià, que al cap de tres dies es va transformar en la Generalitat. Perquè una cosa és recordar aquell moment d’esperança i il·lusió i contemplar de bon grat les imatges en blanc i negre de les multituds arremolinades al voltant d’una bandera tricolor, i una altra és alimentar un mite nociu per al present. La nostàlgia republicana que ha anat creixent en l’última dècada, i que exalta sense mesura un període que en realitat va ser un gran fracàs col·lectiu, no té cap altre propòsit que erosionar la legitimitat de la nostra democràcia.

Els valors ètics que van inspirar la proclamació de la Segona República són els de l’Espanya de 1978, amb l’avantatge que la Constitució actual va ser votada en referèndum per una amplíssima majoria fruit d’un gran consens, cosa que no va passar el 1931 i per això va fracassar. La nostra democràcia és molt superior en tots els sentits a la que es va desenvolupar en la breu etapa republicana, en la qual no hi havia gaires demòcrates ni a la dreta ni a l’esquerra És clar que la nostra democràcia és imperfecta perquè, com ha recordat Javier Cercas, si fos «perfecta», seria una dictadura camuflada de democràcia orgànica o popular. La seva fortalesa, malgrat totes les crisis que l’han sacsejat en aquestes ja més de quatre dècades des que els espanyols vam poder tornar a votar lliurement, arrela en la legitimitat d’origen del pacte constitucional. I això és el que els seus enemics desitgen destruir tant sí com no. ¿Visca la República? Sí, clar, però la de 1978.

n