La unitat de l’esquerra

ZALLA (BISCAIA)

El pròxim 4 de maig no només se celebraran unes importantíssimes eleccions autonòmiques a Madrid, també es decidirà bona part del crèdit polític dels principals caps de sèrie. Aquests lideren les formacions que es presenten a uns comicis gairebé en clau nacional i que seran, segurament, un laboratori de proves per assajar fórmules de govern, certes idees polítiques que, si aconsegueixen una majoria folgada (com semblen dir certes enquestes) poden remuntar-nos a temps que molts semblen enyorar sense complexos.

La dreta està que es frega les mans davant aquestes enquestes més que favorables, i mentrestant les forces d’esquerra caminen una mica sense nord, sense saber si encara seran capaços de mobilitzar un electorat, el seu, que sembla no estar gaire motivat, que durant el govern de Díaz Ayuso ha vist dia a dia com es retallaven una vegada i una altra els drets socials més bàsics (sanitat i educació) que ja venien en bona mesura heretats dels successius governs anteriors.

Necessitaran, les forces d’esquerres, una bona dosi d’humilitat i altura de mires si volen tenir veritables opcions de govern, i aparcar les seves diferències (que potser a molts coguin) perquè la Comunitat de Madrid no es converteixi en l’avançada del que pot succeir en altres comunitats de l’Estat.

Vaig sentir dir fa un temps a un conegut i reconegut periodista que les forces d’esquerra només eren capaces d’unir-se de veritat a la presó, i tot i que la frase va ser pronunciada potser en un altre context que l’actual i el Govern presumeix de ser d’esquerres, s’hauria de tenir en consideració.

n