Més Macba per al 2023
H Arquitectes guanya el concurs per ampliar el museu amb un projecte que conserva i emfatitza els vestigis del convent dels Àngels.
L’ampliació del Macba presenta forma i firma. La forma té aspecte de nova façana a la plaça dels Àngels amb galeria transitable, edifici contenidor i canvi d’accés al museu; la firma la posen l’UTE H Arquitectes i Christ & Gantenbein, guanyadora del concurs convocat pel museu imposant-se a Barozzi/Veiga, b720 Fermín Vázquez, Tuñón Arquitectos i Camps Felip Arquitecturia, i Caruso St John Architects, els altres finalistes. El resultat es va donar a conèixer ahir i és, segons el parer del jurat, «una proposta que resol amb pulcritud el diàleg a tres diferents escales: amb el barri, la ciutat i el museu». I que s’ha imposat per unanimitat perquè «no només soluciona l’ampliació del Macba, sinó també la gestió i les connexions de la plaça amb un projecte que es relaciona amb el pla dels 80 Del Liceu al Seminari», segons Joan Subirats, regidor de Cultura.
Els guanyadors aposten per mantenir i emfatitzar totes les pells dels edificis i l’urbanisme ja existents que formen el Macba: els vestigis del convent dels Àngels del segle XVI, el realitzat del pla Del Liceu al Seminari als 80, la rehabilitació del convent que en la mateixa època van portar a terme Lluís Clotet i Ignacio Paricio, i el cub blanc que Richard
Meier va aixecar als 90 com a seu principal del centre d’art. No es tracta tant d’afegir com d’ampliar i emfatitzar allò ja construït. Una manera de treballar que forma part de l’ADN d’H Arquitectes, que a Barcelona compta amb les rehabilitacions de les Cristalleries Planell i la Lleialtat Santsenca, i un projecte per executar al Teatre Arnau.
La proposta respon a les condicions fixades pel museu per al seu creixement quan l’opció de sumar per la capella de la Misericòrdia es va rebutjar. A finals del 2019, no sense una llarga i agra disputa entre cultura i salut, es va decidir que l’oratori dessacralitzat s’utilitzaria per donar un nou espai al CAP del Raval Nord i que el Macba havia de buscar un altre emplaçament per expandirse. Finalment es va optar per una nova construcció annexa al convent dels Àngels que ocupés part de la plaça (antic pati del cenobi) i que protegís alhora que deixés visible la paret del convent. Hi havia altres premisses: el museu necessitava, implorava, més espai per poder mostrar la seva col·lecció permanent.
Galeria, que així es titula la proposta d’H Arquitectes, suposa augmentar la superfície del Macba en 2.900 metres quadrats, els necessaris per desplegar en sales un bon nombre de les gairebé 6.000 peces que formen els seus fons d’art contemporani; i els necessaris per adequar la capella i el convent a nous usos. Les dues peces ja formen part del museu però ara seran més centrals, més visibles, i, a més, canviaran de funció com ho faran els fluxos de públic. D’entrada, l’accés principal al Macba tindrà una nova ubicació. Passarà de l’edifici de Richard Meier a la capella (davant el carrer d’Elisabets) desplaçant el centre de gravetat del museu. A més, aquest nou atri s’integrarà a l’espai públic, serà obert, i connectarà amb dos altres punts potents del projecte: el transsepte i la galeria, també d’accés per a tot el món. El primer recuperarà el pas entre places, la dels Àngles i la de les Caramelles, previst i executat durant la reurbanització de la zona als 80 però avui tancat i desaprofitat; la galeria és la nova façana del museu davant l’edifici de Meier. Un corredor que transcorrerà paral·lel al convent i que integra la construcció realitzada per Clotet i Paricio el 1984. S’aixecarà amb contraforts de maons de ceràmica, i permetrà la vista a l’absis de la capella que lluirà envoltada d’una espècie de claustre també vidrada. En la seva part superior lluirà una terrassa amb una altura inferior a la del nou edifici contenidor que emergirà per darrere i disposarà de tres sales expositives sobreposades.
El centre guanyarà 2.900 m i tindrà l’accés pel que va ser capella del cenobi
Els 11 milions de pressupost els aportaran les administracions i la fundació
La idea aconsegueix una unitat de conjunt, requisit imprescindible, igual com una solució per a la connexió entre el nou edifici i el cub blanc de Meier. N’hi ha, aquesta es farà per sota de la plaça esgarrapant espai de l’actual pàrquing i es contempla com un passeig museografiat. El conjunt del projecte encanta els responsables del Macba, fins al punt d’assegurar que el que fan els arquitectes és «construir una memòria com si el nou edifici hagués estat sempre construït i situat al mateix emplaçament».
Tot i que de moment és només un estudi previ i, com avisen des del museu, pot tenir modificacions. Per davant queda l’elaboració de l’avantprojecte, del projecte bàsic i executiu, i finalment les obres. Passos que tenen com a data límit per estar preparats a finals del 2023, si no, es perden els fons Feder que finançaran part de l’obra. En total 11 milions dels quals la Fundació Macba n’aporta 1,5, i la resta es repartiran equitativament entre les administracions públiques consorciades: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri de Cultura.
n