«La ‘rareta’ de la classe»

La cantant i compositora navarresa Anne Lukin s’estrena com a autora pop amb l’àlbum ‘Al día siguiente’, produït per Ricky Falkner, que presenta aquest dijous al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) després del seu pas pel programa ‘OT 2020’.

Anne Lukin es veia de petita com «la rareta, la que llegia moltíssim, vestia com una àvia i escoltava música diferent a la que escoltava la resta de la classe», però els seus pares li van inculcar un principi que li ha quedat gravat per sempre: «Ser diferent és de valents». Frase integrada ara en les estrofes de Cariño, una de les cançons del seu primer àlbum, Al día siguiente, elaborat després del seu pas per

OT 2020 i que presenta aquest dijous al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT).

Un disc produït per Ricky Falkner (Love of Lesbian i un llarg etcètera), que la presenta com a cantant i compositora de temes pop esvelts, propensos al gir emocional (Quién eres, el nou senzill) i a la tornada desenfadada

(Mañana es viernes) i amb subtil vernís country aportat pel pedal

steel del virtuós David Soler. Però, amb 19 anys, ¿no li correspondria a Lukin desafiar els boomers amb un llenguallarg disc de trap? «Per a res, no, no...», aclareix ella. «No he fet un disc pensant en el que se suposa que agrada a la gent de la meva edat. El gust musical no té res a veure amb una generació. La meva no m’atreviria a encasellarla en un estil: les meves amigues escolten de tot». Ensinistrada de petita en el violí, el violoncel i el cant coral, i més tard en l’ukelele (abans que Billie Eilish), el seu bagatge musical va de la música clàssica a Adele, amb certa volença pel pop dels 60 i 70. «Si veus la meva playlist, sembla que tingui un trastorn de personalitat», riu. Fonts d’alimentació d’un àlbum el títol del qual apunta a la línia d’horitzó. «Es refereix a quan t’expliquen un conte i cau aquella frase de ‘l’endemà...’», il·lustra ella. «Al·ludeix a l’esperança, perquè, per a mi, la música és això, una cosa que es quedarà passi el que passi».

El do de saber compondre

Estem també en el seu endemà després d’OT, en el moment en què «decideixes què fer amb aquest somni». Si ja al seu dia li va costar presentar-se al càsting que el talent show va organitzar a Bilbao –«ho vaig fer per les meves amigues, que van insistir-hi molt»–, menys s’imaginava que algun dia es veuria component cançons. «OT em va obligar a adonar-me que sabia compondre», reflexiona ara. «Fins fa només un any ni m’havia passat pel cap. Ho veia com una cosa per a la qual feien falta molts coneixements de música». Percepció que ha canviat de dalt a baix. «Ara crec que tothom pot compondre una cançó mentre

«No he fet un disc pensant en el que agrada a la gent de la meva edat», afirma l’artista

tingui una cosa per explicar».

Li agrada quan li diuen que les seves cançons són com fragments d’una biografia, perquè en elles s’ha dedicat a explicar les coses que li han passat aquest any, des de la incertesa davant el salt al buit a la pèrdua de control de l’agenda, engolida pel monstre de la promoció –«ara ja no sé ni quin dia visc / i encara que ho sabés em seria igual», canta a Mañana es viernes. A Lisboa, canta en eusquera, a duo amb Gorka Urbirzu (ex-Berri Txarrak), llengua que ja va colar l’any passat a OT, llançant en els dos casos un missatge a favor de «la pluralitat cultural i lingüística», remarca. «L’eusquera m’ha acompanyat tota la meva vida i volia que fos present també en la meva música». Cançó, aquesta, composta a mitges amb Urbizu, com les que comparteix amb Alberto Jiménez (Miss Cafeína) i Zahara.

Diu no haver sigut mai «fan acèrrima» de ningú, i per això li costa entendre, assegura, que això seu generi adhesions intenses. «Qui m’ho havia de dir fa un any», sospira. Però les cartes estan tirades: Anne Lukin viu ara a Barcelona, estudia al Taller de Músics, ha après que com a figura pública «seràs jutjada facis el que facis», i té cita aquest dijous al CAT, on actuarà amb la seva banda de tres músics d’alta volada (Xavi Molero, Víctor Valiente i Juliane Heinemann). «És com tornar a aprendre a viure».

n