Malestar a l’Eurolliga
La davallada d’ingressos per la Covid està generant tensions als equips de l’Eurolliga. Set d’aquests (Maccabi, Olympiacos, Panathinaikos, Zalgiris, CSKA, Efes i Armani Milà) han protestat pel repartiment d’ingressos. complir amb el seu paper inicial previst: el d’un atacant total que va intimidar un Madrid ofegat per la pressió.
L’equip de Zidane va sobreviure al primer quart d’hora gràcies a dues parades de molt mèrit de Courtois i va apaivagar l’ímpetu rival quan va aconseguir trobar possessions llargues, tot i que fossin innòcues.
Tot i que amb el pas dels minuts va diluir el temor inicial i va igualar el partit, l’equip de Zidane no va generar perill com en l’anada. El centre del camp del Liverpool va aconseguir interrompre els passadors blancs i no van aparèixer els velocistes als espais. Només va succeir una vegada, en la segona part i després
Zidane va mantenir l’avantatge tot i les baixes i l’extenuació El Liverpool no va aconseguir encertar en les poques ocasions que va tenir
d’un rebuig, però Vincius va fallar el mà a mà.
Camí del descans, en la mena d’igualtat en la qual va caure el partit, la prioritat madridista era conservar la pilota i va ser l’equip anglès el que es va acostar amb més intenció nociva a l’àrea rival, fins a merèixer un gol. Com en el primer temps, només una parada de Courtois va evitar el primer gol anglès en el primer minut, però el Madrid va aplicar abans la recepta per mitigar les ofensives del Liverpool. Més enllà de l’hora de joc, Klopp va acumular tants atacants com va poder, i va aconseguir tornar a inquietar el Madrid, amb un atac a la desesperada previ a un final inofensiu entre la decadència física del partit.n
Al cinquè intent Pep Guardiola va aconseguir posar el Manchester City a la semifinal de la Champions. Set vegades, sempre, ho havia aconseguit amb el Barça (quatre) i amb el Bayern (tres) i aquesta demanda que semblava que acomplexava el club celeste va acabar a Dortmund, on l’equip anglès va sumar un nou capítol en la seva aventura cap al pòquer: aspira a les dues Copes, té un avantatge aclaparador en la Premier i en la pròxima ronda s’enfrontarà al París Saint-Germain de Mauricio Pochettino, que el va eliminar en l’edició 2018-19.
El City va guanyar de nou amb el mateix resultat de l’anada, indiferent a l’escenari, tan buit i silenciós com el seu propi estadi, executant un treball professional per anul·lar el Borussia Dortmund. Sense ostentacions, amb naturalitat, va imposar la seva qualitat, remuntant el gol inicial dels locals que, en realitat, mai va amenaçar amb una cinquena punxada anglesa de Guardiola.
El City va voler controlar el seu destí amb la pilota, però el prematur gol de Bellingham el va forçar a ficar una marxa més al joc. Sense perdre mai el cap, confiat en les seves forces i amb temps de sobra per marcar el gol obligat que renovava la seva continuïtat europea.
Mahrez va igualar de penal el gol de Bellingham i Foden va dictar la sentència
Tot i que Akanji va connectar una segona rematada gairebé immediata al bon xut de l’anglès Bellingham, que acabava de fer el seu primer gol a la Champions i el segon en la seva estada d’any i mig al Dortmund, a partir de llavors les ocasions van ser celestes.
La freqüència amb què se succeïen no va alterar el pla de partit de Guardiola, que va situar De Bruyne com a fals davanter centre i a Bernardo Silva d’interior dret. El replegament del Dortmund, massa accentuat, va col·laborar en el domini del City. Només va deixar Haaland per davant de la pilota i molt lluny i desconnectat dels seus companys perquè pogués fructificar algun contraatac.
El gran golejador de la competició (10 gols en 7 partits) va passar sense pena ni glòria pel partit, si no fos pels seus brillants antecedents, era una substitució fulminant. No obstant, s’havia de mantenir com fos sobre la gespa. Sobretot després de l’empat de l’anodí Mahrez, que també estava desconnectat tot i que els seus companys eren més a prop i tenien la pilota perquè pogués intervenir de tant en tant. Zinchenko va tenir més protagonisme, fins al punt de forçar dues intervencions de Hitz abans del penal. El primer xut de Haaland va arribar a deu minuts del final i va volar fins a la grada.
De Bruyne podia haver empatat abans amb un xut al travesser en una de les seves aparicions a l’àrea. Guardiola no volia que ell hi sigués, sinó que aquest espai fos atacat per qualsevol dels seus (Bernardo, Gundogan...) per rematar. I des de fora de l’àrea, Foden va disparar amb força en un córner estratègic que va agafar el Dortmund igual de destensat que en tota la nit, molt convencional, no va fer la sensació que s’hagués cregut en algun moment que podia eliminar el City.
n