Educació aspira a reprendre aviat la presencialitat a batxillerat i FP
La conselleria ja ha sol·licitat a Salut la mesura. La formació postobligatòria a Catalunya tindrà dos centres nous el curs vinent i sumarà 261 grups als 8.267 ja existents.
Havia de ser després de Setmana Santa, però les xifres d’ingressats a les ucis no ho permetien. Ara la idea és que passi abans de l’estiu. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va assegurar ahir que els alumnes de batxillerat i de formació professional (FP) que ara segueixen un model semipresencial tornaran a les aules abans d’acabar el curs. «El Procicat no ho veu malament», va detallar, sempre que les dades epidemiològiques de la pandèmia ho permetin.
En una roda de premsa per explicar l’oferta de formació postobligatòria per al curs 2021-2022, el responsable d’Educació va assenyalar que la tornada a les classes és especialment necessària en el cas dels alumnes que s’estan preparant per a les proves d’accés a la universitat i per als estudiants de les branques més tècniques d’FP, de manera que puguin tornar a fer pràctiques als tallers. En qualsevol cas, i sense voler detallar quina xifra de crítics per Covid es dona per bona per trencar amb el model híbrid, va recordar que la decisió última recau en les autoritats sanitàries. De cara a l’inici dels cursos després de l’estiu, va donar per fet que s’haurà posat fi al sistema telemàtic i que tots els alumnes (aquest any, 350.000) tornaran a la situació prèvia al confinament del març del 2020. Més oferta
Pel que fa a l’oferta formativa, el curs començarà amb dos centres nous d’FP (un a Sant Just Desvern especialitzat en arts gràfiques i un altre sobre alimentació a Mercabarna) i s’obriran un total de 8.267 grups, 261 més que ara i dels quals 259 estaran en centres públics. Tota l’oferta educativa pot consultar-se en un portal de nova creació que inclou els cursos, els requisits d’accés i els continguts dels estudis. És una web, va comentar Bargalló, creada amb vocació que es converteixi en «una jornada de portes obertes que duri 24 hores al dia tot l’any».
El conseller, a preguntes dels periodistes, també va fer referència a la selectivitat, un sistema que ja en el passat va criticar sense matisos. Ahir no va ser l’excepció. Va afirmar que el batxillerat és una etapa formativa que el «preocupa», ja que respon al «vell model memorístic» que s’allunya de l’«educació competencial» que s’intenta implementar en l’etapa obligatòria de l’ensenyament. Va definir les proves d’accés a la universitat com «una cotilla», una opinió que ja ha fet arribar al Ministeri d’Educació. «És un sistema que no és sostenible per gaire temps més», va concloure el conseller, que també va recordar «l’elevat nivell d’ansietat davant una realitat il·lògica» viscut pels joves que es van examinar l’any passat. Nou model
Per impulsar aquesta reforma, tal com ja va explicar aquest diari al febrer, la conselleria ha creat un grup de treball per donar forma a un nou model de batxillerat, un treball que s’haurà de fer tant sí com no de la mà de les universitats, que són al cap i a la fi les responsables de la selectivitat. La reforma, segons fonts d’Educació, aspira a aconseguir un batxillerat «competencial, obert, flexible i orientador». En definitiva, més alineat amb una educació primària i una ESO cada vegada més obertes a les noves metodologies educatives.