El final de l’estat d’alarma aviva la tensió entre el Govern i l’oposició
Sánchez amplia el veto als desnonaments en lloguers tres mesos
El Govern aguanta la pressió de diverses comunitats autònomes i dels seus propis socis al Congrés perquè no doni per acabat l’estat d’alarma, que decau el 9 de maig. Territoris com Euskadi, Múrcia i Andalusia, així com els grups parlamentaris nacionalistes i d’esquerres en què la coalició del PSOE i Podem s’ha recolzat durant aquesta agitada legislatura, reclamen que prorrogui el període excepcional. O almenys, que aprovi noves lleis per actuar davant el coronavirus. Però Pedro Sánchez no es mou, com es va plasmar ahir al Congrés, durant un debat aspre en el qual el president va donar compte de l’alarma i dels fons de recuperació.
L’Executiu ofereix tres arguments per defensar que no té sentit continuar més enllà del mes que ve amb el mecanisme que ha permès els confinaments perimetrals i el toc de queda. El primer és epidemiològic. A la Moncloa estan convençuts que les dades de contagi milloraran molt en les pròximes setmanes gràcies a la vacunació. El segon és econòmic. Té a veure amb les expectatives dipositades en la reactivació econòmica, molt vinculades al turisme nacional i internacional. Si l’alarma continua, tot i que no hi hagi restriccions a la mobilitat, la població no s’animarà a viatjar. I el tercer, confessat en privat, és polític. Els col·laboradors del president anticipen que no tindrien problemes a aconseguir recolzaments parlamentaris per prorrogar l’alarma, però admeten que aquest pas els penalitzaria a les urnes davant Isabel Díaz Ayuso, la presidenta i candidata del PP, i el seu mantra de «socialisme o llibertat».
Així que Sánchez es va quedar on era. «Queda un mes perquè finalitzi l’estat d’alarma. La intenció és no prorrogar», va dir en la seva primera intervenció.
¿Què passarà a partir del 9 de maig?
Els socis no van rebre bé aquestes paraules. «¿Quina pressa hi ha a anunciar que no es prorroga? Sense
l’estat d’alarma, les comunitats no tenen eines per limitar la mobilitat», va assenyalar el portaveu del PNB, Aitor Esteban. Més País, Compromís i el PDECat van llançar un missatge similar. També Cs. «¿Li importaria dir als espanyols què té intenció de fer el 9 de maig?», va preguntar al president la seva líder, Inés Arrimadas.
«¿Quina és l’alternativa a l’estat d’alarma? És un pla de vacunació que s’ha intensificat, en primer lloc. I en segon lloc, la cogovernança sense l’estat d’alarma», va contestar el cap de l’Executiu en el seu segon torn. És a dir, no hi haurà ni pròrroga ni noves lleis. Si de cas, davant l’escenari d’haver d’aplicar noves restriccions, serà el Consell Interterritorial de Salut, que reuneix el Govern i les autonomies, qui faci el pas.
El president va acudir al Congrés un dia després d’una mala notícia per a la vacunació: la companyia Janssen havia anunciat que aturava l’entrega d’antídots a la UE després de detectar sis casos de trombes en els set milions de dosis inoculades als EUA. Els experts temen que aquesta ensopegada dificulti l’objectiu del Govern d’immunitzar el 70% dels espanyols a finals d’agost. Però Sánchez no. El president va assenyalar que el calendari de vacunes es mantenia inalterable.
«Sense l’estat d’alarma, les comunitats no tenen eines per limitar la mobilitat» AITOR ESTEBAN PORTAVEU DEL PNB