Les víctimes de pederàstia tindran opció de denunciar fins als 50 anys
Diversos partits pacten una esmena transaccional a la llei de protecció de la infància, que serà aprovada avui al Congrés, per retardar el límit de prescripció dels delictes.
El Congrés aprovarà avui la llei orgànica de protecció integral de la infància davant la violència, batejada com a llei Rhodes amb referència al pianista James Rhodes, que va patir abusos sexuals quan era petit. Es tracta del «marc de protecció» cap als menors «més ambiciós a la UE i probablement al món» perquè incorpora mesures integrals, en tots els àmbits on viuen els menors, i «un màxim nivell d’exigència en la prevenció», segons Andrés Conde, president de Save the Children, una de les oenagés que més ha remat a favor de la norma.
A més, en la tramitació parlamentària s’incorporen diverses millores, entre les quals l’ampliació dels terminis de prescripció dels delictes d’abusos sexuals, que en l’actualitat comencen a computar quan la víctima té 18 anys i el marge és d’entre 5 i 15 anys més en funció de l’agressió. Es tracta d’un temps insuficient i que ha provocat situacions d’impunitat perquè molts afectats no s’atreveixen a denunciar fins que arriben a certa maduresa. Per exemple, en el cas Maristes, destapat per EL PERIÓDICO, dels 13 professors denunciats només un va anar a judici –i per 4 de les 17 denúncies– a causa que la resta havien prescrit. L’esmena
L’avantprojecte legal aprovat pel Govern de coalició estableix que els terminis comencin a comptar quan la víctima compleixi 30 anys, però el PSOE, Podem, Cs, ERC i altres grups han pactat una esmena transaccional, que serà debatuda avui, i marca l’inici als 35 anys. Al comptar amb un recolzament majoritari, serà previsiblement aprovada pel ple del Congrés, fet que provocarà que, en funció de la gravetat del delicte, quan la llei entri en vigor, les víctimes puguin denunciar fins que compleixin 50 anys, en els casos de pederàstia més greu.
Durant la tramitació, el PSOE i Podem han mantingut que els terminis comencin a córrer a partir dels 30 anys perquè els dos partits consideraven que suposa un avenç substancial sobre el Codi Penal actual i que permetrà a la majoria de les víctimes denunciar. Però la pressió de la campanya L’abús no prescriu, capitanejada per l’activista Miguel Hurtado i que ha obtingut més de 560.000 firmes a favor que els terminis comencin a computar als 40 anys, ha afavorit la presentació de l’esmena conjunta. A més, diverses organitzacions d’infància i grups de l’oposició també recolzen l’ampliació. Les resistències
Segons Miguel Hurtado, que al seu torn és víctima dels abusos a l’abadia de Montserrat destapats també per EL PERIÓDICO, que finalment es quedi en 35 anys és un «petit pas en la bona direcció, que no satisfà plenament» les expectatives de la campanya perquè «hi ha certs partits com el PSOE i Podem que han posat moltes resistències i si no hagués sigut per ells s’hauria aconseguit una reforma més ambiciosa».
Tot i així, Hurtado considera que l’avenç «demostra el poder de l’activisme, de la denúncia, que les víctimes trenquin el silenci i expliquin públicament els abusos que han patit». «En el futur els depredadors sexuals ho tindran molt més difícil per sortir-ne indemnes», conclou, a més de donar les gràcies a Més País, ERC i Ciutadans per donar suport des del principi a la causa.
Al seu torn, Rhodes, després de mostrar-se «agraït» perquè el Congrés doni llum verda a la legislació, va recordar ahir en roda de premsa que han sigut 12 anys de lluita i, per tant, una batalla «llarga i esgotadora». «Mai hauria d’haver sigut tan difícil», va assenyalar. I és que les reivindicacions de la societat civil van començar el 2009, quan el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU va reclamar a Espanya mesures per prevenir i protegir els menors de les agressions. I si tot va segons les previsions, la norma arribarà al BOE al mes de juny, després de passar pel Senat.