Mor a la presó Bernie Madoff, el gran estafador de Wall Street.
El financer, de 82 anys, que va ser una icona de Wall Street, complia una pena de 150 anys Comptava amb clients adinerats a tot el món
La de Bernie Madoff va ser «una gran mentida», la que possiblement ha sigut l’estafa piramidal més gran de la història, un esquema Ponzi en el qual es van perdre més de 19.000 milions de dòlars, 65.000 sobre el paper, i que la SEC, la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units, en el capítol més vergonyós de la seva història, no va detectar malgrat mitja dotzena d’investigacions. Ahir, als 82 anys, l’estafador financer va morir a la presó federal de Butner, a Carolina del Nord, on des del juliol del 2009 complia una sentència de 150 anys.
La mort, per causes naturals, va ser confirmada pel Departament de Presons. Com van desitjar públicament algunes de les seves nombroses víctimes, Madoff ha acabat els seus dies entre reixes, una cosa que ell va intentar evitar. El febrer del 2020 va apel·lar, infructuosament com ja havia fet l’any anterior, per ser alliberat compassivament. Va al·legar que tenia una avançada malaltia renal i altres problemes mèdics que l’havien fet entrar ja en cures pal·liatives i li deixaven només 18 mesos de vida. I, almenys en això, no va mentir.
Una icona jueva a Wall Street
La mentida va ser, no obstant, el modus operandi de Madoff, un home nascut al si d’una família jueva d’immigrants en un barri de classe mitjana a Queens, Nova York, que es va graduar en ciències polítiques el 1960 i després va obrir Bernard Madoff Investment Securities, la firma amb què es va arribar a convertir durant dècades en una figura clau a Wall Street.
Va ser també un pioner que va entendre abans que molts d’altres el paper de la tecnologia i els ordinadors en les operacions borsàries i va ser un dels primers participants en el mercat electrònic que es convertiria en el Nasdaq, que va presidir tres vegades.
Madoff, una icona en els cercles jueus, era a més un inversor buscat per variats clients de tot el món, la majoria adinerats, als quals prometia i entregava una anhelada consistència en un mercat cada vegada més volàtil. El retorn del 12% anual no era un excés però tampoc cridava l’atenció i, el més important, sempre era allà. Com l’aconseguia Madoff era el problema.
Ningú sap exactament encara quan va començar a construir el seu castell de cartes, on només els diners de nous enganyats permetien satisfer les obligacions amb els previs. Segons Madoff, amb les arrels plantades en el crac de 1987, el va començar a operar el 1992 però la fiscalia creu que s’han de remuntar anys o fins i tot dècades enrere.
Confessió als seus fills
L’ensorrament va començar amb la crisi del 2007 i després del col·lapse de Lehman Brothers el 2008. Fons i inversors necessitats de diners van començar a treure centenars de milions dels seus comptes amb Madoff. Per al desembre d’aquell any n’havien retirat 12.000 milions. El 10 de desembre va confessar als seus dos fills, Mark i Andrew (el primer es va suïcidar dos anys més tard i el segon va morir de càncer el 2014), que els diners s’havien «evaporat». Els fills van acudir a l’FBI i l’arrest va arribar l’endemà.
Madoff es va declarar culpable en el seu judici el 2009, entre altres delictes, de frau, blanqueig de diners i perjuri. Va deixar milers de víctimes de les seves pràctiques, des de famosos com Steven Spielberg al premi Nobel Elie Wiesel.