Ayuso arrasaria a Madrid tot i que la seva gestió divideix PANORAMA | P.6 I 7

La candidata del PP pujaria fins als 56-57 escons, fagocitaria Cs i necessitaria suport de Vox, que creix lleugerament L’esquerra, més desmobilitzada, no suma

Isabel Díaz Ayuso enfila la campanya electoral madrilenya amb el vent completament a favor. La presidenta de la comunitat i candidata del PP aconseguiria part de l’objectiu amb què va començar el seu envit del 4 de maig després de la frustrada moció de censura a Múrcia. El PP fagocitaria Ciutadans fins a fer-lo desaparèixer del mapa polític autonòmic, tot i que continuaria necessitant el recolzament de l’extrema dreta de Vox per governar. La mobilització de l’electorat de dretes, superior a la dels votants progressistes a 48 hores del començament de la campanya, catapultaria Ayuso i neutralitzaria les crítiques a la seva gestió de la pandèmia, que no són poques.

Segons l’enquesta preelectoral de la Comunitat de Madrid del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i els mitjans del grup Prensa Ibérica, el 45% dels madrilenys suspenen la gestió que ha fet Ayuso del coronavirus i el 35,3% l’aproven. Un 17,2% es queda en un ambigu «ni bé ni malament». La valoració divideix amb claredat els electors de dretes i d’esquerres: opinen positivament la gran majoria de votants del PP, Vox i, en menor mesura, Ciutadans, mentre que els qui van recolzar en les últimes eleccions autonòmiques el PSOE, Més Madrid i Unides Podem critiquen la gestió de l’Executiu regional.

Aquesta divisió d’opinions entre els madrilenys també es plas

ma quan se’ls pregunta per les causes de la greu incidència de la pandèmia en la comunitat. Un terç dels enquestats (36,9%) eviten posar el focus en la gestió d’Ayuso i argumenten que l’impacte ha sigut més elevat perquè és una zona d’Espanya més poblada. Però un altre terç (32,7%) sí que creu que la Covid ha afectat més Madrid perquè el Govern autonòmic ha prioritzat l’economia per sobre de la salut. La resposta més cridanera és que un 17,4% nega la pregunta i afirma que, en realitat, els efectes de la pandèmia a Madrid han sigut similars als d’altres regions.

Els votants dels partits d’esquerra apunten més la gestió i acusen Ayuso d’anteposar l’economia a la salut, mentre que els afins a formacions conservadores, o bé atribueixen la incidència superior del virus a més població, o bé rebutgen la tesi que Madrid s’hagi vist més afectat que la resta d’Espanya. Els votants de Vox són els més dividits al respecte i dos de cada 10 atribueixen la situació a l’incivisme de la ciutadania. En qualsevol cas, ja sigui per una raó o per una altra, la majoria de l’electorat de dretes reconeix que la pandèmia s’ha rabejat a la Comunitat de Madrid.

El treball de camp del sondeig es va efectuar, a partir de 800 entrevistes online, del 8 al 13 d’abril, és a dir, en ple foc creuat entre Ayuso i el president del Govern, Pedro Sánchez, a causa de les xifres de contagis a la regió, i coincidint amb els anuncis de mesures i inversions per a la recuperació econòmica per part del Govern central.

Tendències estables

No sembla que això últim hagi variat en excés unes expectatives electorals que es mantenen estables des que es van convocar els comicis. Fins i tot des que Pablo Iglesias va buscar el cop d’efecte d’abandonar l’Executiu per plantar-li cara a Ayuso.

El PP obtindria el 39,3% dels vots i 56-57 escons (ara en té 30), cosa que significa que absorbiria per complet els 26 diputats que va aconseguir Ciutadans el 2019. El partit taronja, amb un 3,4% dels sufragis, no arribaria a la barrera legal del 5% que dona accés a l’Assemblea de Madrid, on el llistó de majoria absoluta està fixat en 69 parlamentaris. Ayuso podria superar aquesta cota amb l’ajuda de la ultradreta, que aconseguiria el 10% de les paperetes i 13-14 representants (avui en té 12). Ayuso, que és la preferida com a presidenciable (35,3%) i la més ben valorada entre els electors de Vox i Cs, atrauria la meitat dels votants taronges, una quarta part dels de Vox i dos de cada 10 abstencionistes.

A l’altre costat del tauler, les esquerres tornarien a fracassar en el seu intent de destronar el PP del poder després de 26 anys, i tampoc la maniobra d’Iglesias serviria per superar el partit del seu en altre temps amic Iñigo Errejón. El PSOE, amb Ángel Gabilondo com a candidat i força més votada en les últimes autonòmiques, retrocediria de 37 a 33-34 escons i el 23% dels vots. Unides Podem amb prou feines milloraria els seus 7 diputats actuals i passaria a 9-10 parlamentaris. I les dues forces veurien migrar part dels seus votants cap a Més Madrid, que passaria de 20 a 23-24 representants, i es consolidaria com a tercera força de l’Assemblea autonòmica.

Amb Mónica García com a presidenciable, els errejonistes atraurien una quarta part dels qui van elegir la papereta de Podem el 2019 i dos de cada 10 votants socialistes. Amb tot, Gabilondo és el líder més ben valorat (4,6), tot i que només una dècima per sobre d’Ayuso, i el PSOE és, juntament amb Cs, la força amb més indecisos entre el seu electorat. La pitjor nota se l’emporta Iglesias (2,4), que només aconsegueix aprovar entre els seus, mentre que Gabilondo i García aproven entre els votants de les tres formacions progressistes.

Els electors d’esquerres menors de 45 anys prefereixen García, però els que superen aquesta edat es decanten per Gabilondo. En qualsevol cas, Ayuso s’imposa en tots els segments de població (per sexe i edat) de cara a unes eleccions en què es pot preveure una alta participació. El 80% dels enquestats garanteix que anirà a votar el 4-M.

El PP dependria de la ultradreta després de fagocitar Cs i Més Madrid frustraria l’envit d’Iglesias