Llarga investigació a l’emèrit
La fiscalia assumeix que les indagacions al rei Joan Carles s’allargaran per donar una resposta conjunta a totes les diligències. Les comissions rogatòries a altres països alenteixen la complexa causa. L’ex cap de l’Estat només declararà davant la Sala Segona del Suprem si es presenta una querella en contra seu.
Quan se sotmet a investigació a qui va ser el cap de l’Estat el zel s’extrema al màxim. Ningú vol cometre un error ni deixar un cap per lligar abans de decidir quin serà el pas següent. Per això la fiscalia ha assumit que la que té entre mans relativa al rei emèrit serà llarga fins a poder estar en condicions de determinar com han de concloure les tres diligències obertes entorn de la seva figura, si és possible d’una forma conjunta.
Les opcions continuen sent dues: arxivar les indagacions, a l’entendre que les regularitzacions fiscals presentades per Joan Carles I per més de cinc milions d’euros són suficients per reparar el mal causat amb la seva conducta delictiva, o fer just el contrari i presentar una querella en contra seu a la Sala Segona del Suprem.
LES DILIGÈNCIES. Malgrat que l’any passat es donava per fet que la primera de les tres diligències d’investigació obertes al rei emèrit, la relativa a les presumptes comissions per la construcció de l’AVE a la Meca, acabaria abans que finalitzés el 2020, amb l’arxivament de les actuacions referides a ell i la tornada a Anticorrupció de les que feien referència als empresaris implicats, el temps ha demostrat que no ha sigut així.
Les fonts fiscals consultades per EL PERIÓDICO expliquen que aquesta opció es va estudiar, però que es va descartar com a conseqüència que anessin apareixent noves línies d’investigació que se solapaven i obligaven a ampliar les investigacions.
Les diligències obertes pel pagament des de comptes irlandesos amb targetes opaques a nom de l’exajudant de camp del rei Nicolás Murga, i nodrides amb fons de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, feia un any que eren a Anticorrupció quan van passar al Suprem després de la pròrroga.
Amb aquestes targetes black, familiars del rei emèrit, com els seus nets Victoria Federica i Froilán, van pagar despeses diverses. Això va coincidir amb les terceres de les diligències en marxa: les relatives a un fons a l’illa de Jersey de les quals va alertar el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) davant sospites de delicte fiscal o blanqueig.
DE SUÏSSA A MÈXIC. Només de veure els llocs que jalonen les diligències seguides contra l’exmonarca se sap que es tracta d’una investigació internacional, en què cal instar la col·laboració judicial d’altres països. Això es fa amb comissions rogatòries, amb les quals se sol·liciten a altres països des de documents –com passa amb Suïssa, on hi havia comptes de la fundació panamenya Lucum i Zagatka (Liechtenstein), de les quals l’exmonarca era beneficiari–, o serveixen per interrogar testimonis o imputats, com es va fer amb Mònaco per prendre declaració al seu cosí Álvaro de Orleans. També s’ha demanat ajuda, entre d’altres, a Mèxic, Jersey i Londres.
HISENDA. L’allargament de les indagacions ha permès al rei emèrit, a través del seu advocat, el penalista Javier Sánchez-Junco, presentar dues regularitzacions per posar-se al dia amb Hisenda. La primera, de 678.393 euros, obeïa als pagaments amb les targetes, mentre que la segona, per valor de 4.395.901 euros, es relacionava directament amb «les rendes derivades de l’assumpció, per part de la fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats» pel rei emèrit.
Des de la fiscalia no dubten a destacar que el fet que hagin aflorat aquests diners respon a l’eficaç investigació que s’està realitzant. Però per determinar si ha d’interposar o no una querella necessita l’informe de l’Agència Tributària sobre aquestes regularitzacions. Per entregar el de la primera a la fiscalia va necessitar tres mesos, cosa que permet augurar quant tardarà a pronunciar-se sobre la segona, d’una quantitat molt més elevada.
LA SALA SEGONA. El que la fiscalia té clar és que, arribat el punt en què cregués necessari presentar una querella, només interrogarà l’emèrit la Sala Segona del Suprem, que és l’òrgan davant el qual està aforat una vegada va perdre la inviolabilitat a l’abdicar el juny del 2014.
L’opció d’oferir-li declarar voluntàriament davant el ministeri públic en el marc de les diligències obertes, com es fa amb altres investigats, queda totalment descartada.