ERC proposa a Junts un comandament a cinc del procés
> Insisteix en una direcció estratègica col·legiada i un Executiu sense hipoteques
No avancen. Els partits majoritaris de l’independentisme es troben clavats en la mateixa discussió de fa unes setmanes, i la solució no sembla fàcil perquè no es tracta d’una matèria a negociar, que pugui incloure un terme mitjà, sinó de dos marcs mentals oposats en què l’acord exigeix que un afluixi la corda.
El dels republicans dibuixa una estructura liderada pel Govern i que compta amb una direcció estratègica de l’independentisme, col·legiat i de lideratge compartit que treballi «fora del focus». Un Consell per la República reformulat amb una direcció pentacèfala: amb els tres partits (ERC, JxCat i la CUP) i les dues entitats (Òmnium i l’ANC).
A falta de conèixer la resposta postconvergent a aquesta proposta, inclosa al document que se’ls va fer arribar fa dies, Junts fins ara ha advocat per preservar el lideratge de Carles Puigdemont, president fins a la seva destitució, l’octubre del 2017, i, per a ells, màxim líder legítim.
Òrgan consultiu
Per a uns, els republicans, «el Govern governa, es deu al Parlament i a la ciutadania, i no rep ordres». És a dir, que el Consell per la República es converteix, als seus ulls, en un òrgan consultiu en què, malgrat tot, es preveuen poques distorsions, ja que en la direcció hi hauria, també, ERC i la CUP. És l’esquema utilitzat el 2017, amb un sanedrí sense poder executiu.
Per als altres, en la línia del que es va dir quan Quim Torra va ser investit president, la Generalitat autonòmica gestiona el dia a dia i el Consell per la República, fora de l’abast de la justícia espanyola, a diferència del sanedrí del 2017, marca la línia a seguir fins a arribar a la independència.
El Consell és vist per ERC i la CUP com una mena d’extensió internacional de Junts. Els anticapitalistes acceptarien integrar-s’hi si es reformula en la línia que també ERC desitja, és a dir, si perd aquesta aroma a Legió estrangera postconvergent. La CUP, a diferència dels republicans, ni tan sols té representant actualment en l’executiva del Consell. Per cert, Esquerra va remetre el pacte a les seves assemblees territorials on, des d’ahir i fins dimecres que ve, serà debatut.
En les eleccions del 14-F, ERC i la CUP van obtenir, sumats, el 53% del vot independentista, contra el 38% de Junts, motiu pel qual consideren un disbarat que el partit postconvergent lideri estratègicament el procés. Sobretot quan el mateix Puigdemont, que es va presentar com a cap de llista, això sí, no operatiu, va quedar «en tercera posició global, segon entre els candidats» secessionistes, recorden en ERC.
L’estranya calma de Junts –fa una setmana que no es reuneixen amb ERC i, a més, ja fa diversos dies que tenen la proposta «global», en paraules de Pere Aragonès, sobre la taula–, va forçar els postconvergents a difondre una nota en què s’afirma que JxCat reprendrà els treballs i les reunions amb ERC aquesta setmana per aconseguir «al més aviat possible» un acord de legislatura.
Els postconvergents airegen la voluntat d’intensificar les negociacions per arribar a un acord