Biden imposa dures sancions a Rússia amb l’economia en la diana
> Declara l’«emergència nacional» per ingerència electoral i l’atac cibernètic de SolarWinds > El veto al deute rus pot afectar molt Moscou
El president dels EUA, Joe Biden, va declarar ahir determinades activitats de Rússia com una «inusual i extraordinària amenaça per a la seguretat nacional, la política exterior i l’economia dels Estats Units» i, decretant una «emergència nacional», va anunciar un paquet de sancions, les més severes en anys i potencialment les més nocives en termes econòmics per a Moscou. A més a més, expulsa dels EUA 10 diplomàtics als quals s’assenyala com a operatius d’intel·ligència russos.
En una ordre executiva, Biden va assenyalar els esforços del Kremlin per «minar la celebració d’eleccions lliures i democràtiques», una acusació d’ingerència per la qual castiga 32 entitats i individus. A més a més, Washington sanciona sis empreses tecnològiques russes que designa com a col·laboradores en el sofisticat atac cibernètic de SolarWinds, que va afectar tant el
Govern com prop d’un centenar d’empreses privades i pel qual, per primera vegada, els EUA assenyalen ja formalment i oficialment com a responsable l’Executiu rus i, en concret, el seu Servei d’Intel·ligència Exterior (SVR),
El paquet inclou també sancions a vuit individus i entitats per l’ocupació de Crimea preparades en aliança amb la Unió Europea, el Regne Unit, Austràlia i el Canadà. El seu component potencialment més nociu per a Moscou, no obstant, és la directiva que posa en la diana un veto a la compra de deute sobirà rus.
Un producte popular
Per ara, el Departament del Tresor prohibeix a institucions financeres dels EUA que comprin directament del Banc Central de Rússia, el Ministeri de Finances o el Fons Nacional d’Inversió Rus bons emesos a partir del 14 de juny. Washington es reserva l’autoritat per expandir aquestes sancions «com sigui apropiat». I la clau de la seva efectivitat serà veure si aliats europeus i asiàtics adopten la mateixa línia o si Washington, com ha fet en el cas de les «sancions secundàries» als que fan negocis amb l’Iran, decideix castigar institucions financeres d’altres països si mantenen les compres de deute rus, que és popular entre inversors internacionals.
Les accions del demòcrata arriben només dos dies després que hagués mantingut una conversa telefònica amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, en la qual el mandatari nord-americà va cridar a «desescalar les tensions», especialment després del desplegament reforçat de tropes russes a la frontera d’Ucraïna. En termes bilaterals, en qualsevol cas, la tensió es dispara.
Moscou va convocar el seu ambaixador als Estats Units i Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, va assegurar que Rússia considera il·legal qualsevol sanció i adoptarà represàlies equivalents. També Maria Zakhàrova, portaveu d’Exteriors, va assegurar que serà «inevitable» una resposta. «Un comportament tan agressiu, per descomptat, rebrà resposta decisiva», va declarar. A Kíev, per contra, el ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmitro Kuleba, va donar la benvinguda a les mesures com una manera de fer «responsable» Rússia per les seves accions com l’ocupació de Crimea o la guerra a l’est del país, informa Marc Marginedas.
Les declaracions dels responsables russos difuminen les ja escasses expectatives que pogués fer-se realitat el suggeriment de Biden que els dos líders mantinguessin en els pròxims mesos una trobada cara a cara en un tercer país.
El Kremlin convoca el seu ambaixador als EUA i promet adoptar represàlies equivalents
Suport de l’OTAN
L’Aliança Atlàntica va tancar files amb la decisió nord-americana d’imposar sancions, informa des de Brussel·les Silvia Martínez. En un comunicat, l’OTAN va denunciar que Moscou «continua demostrant un comportament desestabilitzador recurrent» amb la violació de la integritat territorial d’Ucraïna i Geòrgia, l’incompliment d’obligacions i compromisos internacionals i amb altres episodis com la interferència en les eleccions de països de l’Aliança o els atacs cibernètics. «Els aliats continuaran treballant estretament per abordar les accions de Rússia que constitueixen una amenaça per a la seguretat euroatlàntica», diu el comunicat difós per l’OTAN.