L’hora de la ‘jubilació’ de Castro
El dirigent, de 89 anys, es retira i deixa la direcció del Partit Comunista de Cuba en mans de Miguel Díaz-Canel «sense el més petit indici de tristesa o pessimisme». El relleu al país caribeny arriba en un dels moments més crítics pels efectes de les san
Des de l’entrada triomfal de Fidel Castro i els barbuts a l’Havana, el 8 de gener de 1959, els cubans han experimentat emergències nacionals de tota índole: la crisi dels míssils, el 1962, el desastre de la safra de 1970, l’esclat social de 1980 que va portar 100.000 persones a Miami i l’anomenat «període especial», que va sobrevenir a la caiguda de la Unió Soviètica. Cap d’aquestes enormes dificultats semblen equiparables a les del present. En plena pandèmia i en un altre ensorrament de l’economia, amb una caiguda del PIB d’11 punts el 2020, el Partit Comunista Cubà (PCC) celebra avui i fins diumenge el seu 8è Congrés. Durant la primera d’aquestes reunions, el 1965, Fidel Castro va donar a conèixer la carta de comiat d’Ernesto Che Guevara. Cinquanta-i-sis anys més tard, el torn és per a Raúl Castro, de 89 anys, que deixa el càrrec de primer secretari del PCC. El germà petit del difunt líder de la revolució assegura que es retira «sense el més petit indici de tristesa o pessimisme» i que a partir d’ara es dedicarà a «cuidar [els seus] nets» i llegir llibres. La seva confiança en el futur no coincideix amb les percepcions col·lectives.
Raúl Castro serà reemplaçat al capdavant del PCC per Miguel Díaz-Canel, de 60 anys, que ja el va substituir en els assumptes de l’Executiu el 2017. Li tocarà a ell aprofundir el full de ruta traçat el 2016. Aquell 7è Congrés va arribar poques setmanes després que Barack Obama visités l’illa. Després va arribar Donald Trump a la Casa Blanca.
El Govern cubà afirma que les últimes sancions nord-americanes han provocat entre abril del 2019 i març del 2020 danys per 5.570 milions de dòlars. Hi ha a l’Havana un creixent pessimisme en relació amb les promeses del demòcrata Joe Biden en la seva campanya electoral sobre tornar al camí que va transitar Obama, de qui va ser vicepresident.
Més enllà de la manera com evolucionin els vincles amb Washington, el PCC ha de fixar les pautes per al pròxim quinquenni
El seu substitut, cap de l’Executiu des del 2017, ha de fixar les prioritats per al pròxim quinquenni La gran incògnita és si Cuba es mirarà al mirall del Vietnam o bé seguirà el camí de la Xina
sense saber ben bé què passarà el 2022. Cuba importa el 80% del que consumeix. Li falten dòlars. Creixen l’escassetat i les expressions de malestar social. Les reformes econòmiques, que han inclòs la unificació monetària, han accentuat les diferències socials.
El febrer passat es va autoritzar al sector privat tenir un protagonisme més gran en diverses àrees. Unes 600.000 persones ja treballen pel seu compte. El que s’espera és la llum verda per a la creació de petites i mitjanes empreses. La Constitució aprovada el 2019 defensa el caràcter «irreversible» del socialisme.
La gran pregunta
Més enllà de la retòrica institucional, la gran pregunta és si el 8è Congrés intentarà mirar-se definitivament al mirall del Vietnam en la seva articulació entre l’Estat i un creixent sector privat, o recorrerà eventualment a una via més pròxima a la Xina. Des de fa anys, el partit experimenta una lenta però inexorable sagnia interna. Raúl Castro es va queixar el 2016 de la falta d’«una reserva de substituts degudament preparats». També va reconèixer llavors que «ha disminuït la militància».
En poques hores se sabrà si el 8è Congrés serà un ritual d’unanimitats o afloraran discussions més profundes. El que va passar amb l’última Carta Magna obre la possibilitat a especular amb l’aparició de diferències. La Constitució de 1976 es va aprovar per majoria absoluta. En canvi, la del 2019 va tenir una aprovació del 78,3% del sufragi popular, i un 22% de rebuig o abstenció. Mai havia passat una cosa així.
La cita d’avui té, a més, com a precedent una reactivació de les protestes d’artistes, intel·lectuals i altres sectors de la societat civil. La pandèmia és l’altre inevitable rerefons. La Covid-19 ha matat unes 500 persones i n’ha infectat gairebé 85.000. La ciència cubana, un petit i pròsper país en si mateix dins d’una illa de precarietats, treballa en cinc projectes de vacunes. Dos d’ells avancen cap a la tercera fase d’assajos. El Govern estima que a l’agost podria començar la campanya d’immunització massiva.