Cage en format físic

Que exòtiques que resulten les imatges de Nicolas Cage en format físic. S’acaba de publicar Las 100 primeras películas de Nicolas Cage, un llibre il·lustrat en què l’artista Paco Alcázar i l’escriptor Torïo García repassen amb amor i humor l’àmplia filmografia de l’actor. El cos central són il·lustracions de diferents personatges de Cage (des del seu debut oficial el 1981 amb el pilot d’una sèrie a la seva interpretació a Jiu Jitsu, del 2020), acompanyades d’un text sobre les pel·lícules en les quals apareixien. Els dibuixos d’Alcázar, com sempre, són magnífics. Però les fitxes, en les quals prioritza l’anècdota desconeguda i hilarant, no tenen res a envejar-los.

Més enllà del bonic que és, és un llibre interessant per moltes raons. Una, la seva fugida del distanciament irònic (el que no anul·la l’humor) per parlar d’un actor que es va acabar convertint en mem. Una altra, la seva defensa de la importància de Cage dins de la cultura popular al llarg de les dècades. Però el més interessant és la seva pròpia existència perquè, d’alguna manera, sembla partir de la necessitat de tornar al format físic en un moment en què el digital se sent tan quotidià com efímer.

Com els seus autors recorden, «a principis de la segona dècada del segle XXI, la humanitat va decidir bombardejar-se amb tot tipus de mems del nostre actor favorit. Milions de persones vam ser exposades a un interminable showreel d’escenes delirants, gestos impossibles i perruques d’un altre món que haguessin acabat amb la carrera de qualsevol actor».

Moltes d’aquestes imatges d’internet segueixen allà, encara hi ha qui les utilitza, com també utilitzen els mems de Bill Murray o Keanu Reeves, sotmesos a una desconstrucció similar. Per això és interessant Las 100 primeras películas de Nicolas Cage: