L’oci nocturn prepara l’arrencada
Les patronals del sector presenten propostes i proves pilot per reactivar l’activitat a l’estiu, a l’espera de la llum verda del Govern. La reinvenció inclou test, ampliar horaris, crear activitat exterior i fomentar la tarda
Amb l’estiu a tocar, el castigat sector de l’oci nocturn a Catalunya ha decidit passar a l’acció. Planegen una resurrecció a curt termini per evitar el tancament definitiu de molts locals alhora que encarrilen un nou oci postpandèmia que passaria tant per controls sanitaris com per flexibilitzar la seva regulació per readaptar horaris, espais i activitats per a la diversió.
Barcelona i Sitges (Garraf) es postulen per acollir proves pilot ben aviat. El Gremi d’Empresaris de Discoteques de Barcelona i Província ha anat encara més lluny amb un informe (BCNit, Oci nocturn a Barcelona post-Covid 19) realitzat per un equip de l’escola de negocis TBS i la col·laboració de sales i entitats, amb vista a la reinvenció. Aquestes són 10 de les claus de futur:
FLEXIBILITZACIÓ NORMATIVA.
Fa anys que el col·lectiu reivindica un canvi de la llei d’espectacles, que no constrenyi tant l’activitat de les sales de festa i discoteques, obligades a mantenir-se tancades 12 hores al dia, cosa que els impedeix generar activitat diürna. Reclamen que només siguin sis. El president del gremi, Ramon Mas, destaca que una discoteca no és només un espai per ballar, al·ludint a la versatilitat dels clubs de Londres o Berlín.
INGREDIENT CULTURAL.
L’informe, que ha comptat amb grups de debat (fins a 35 anys) i entrevistes a empresaris i experts, emfatitza que «la nit és cultura», en tant que la música és un dels seus principals valors, però també com a punt d’interacció creativa. Exposicions o concerts en viu podrien ser algun dels seus ingredients. Mas advoca per l’obertura de mires (torna el cas de Madrid) i per les demandes dels mateixos usuaris. S’imposa prioritzar «el contingut».
POTENCIAR LES TARDES.
«L’oci nocturn també es viu de dia», va resumir ahir en la presentació el professor de TBS Fabien Pecot, que ha liderat l’informe. La millor prova són iniciatives en punts com
Alacant o València, on s’ha espremut l’horari de tarda per a l’oci en diferents fórmules, que s’extingeixen després del toc de queda. En aquest sentit, la patronal barcelonina ha reivindicat espais a l’aire lliure, i terrasses als locals.
NOUS ESCENARIS.
Mentre els recintes tancats augmentin el contagi, l’informe proposa iniciar els esdeveniments d’oci en diferents tipus de format, com places (suggereixen que diversos bars o locals s’aliïn per una proposta concreta aportant cada un diverses taules i compartint interacció a distància, jocs o karaokes), espais singulars com embarcacions on es pot controlar aforament a l’aire lliure, festes amb entrada prèvia (i fàcil rastreig) on els locals podrien instal·lar estands a punts com el Poble Espanyol i també acords amb hotels, per acollir festes puntuals.
ALTRES MODELS DE NEGOCI.
Entrades i barres d’un local ja no podran ser les úniques vies d’ingressos. «S’acceleren tendències prèvies a la pandèmia», destaquen els autors. Com les festes a distància via Zoom. Però s’obre el ventall a idees com «un airbnb de bars», on el local es lloga per unes hores a grups tancats, o les app que permetin als clients en grup circular per bars amb taules reservades en franges horàries. Se suggereixen projectes de crowfunding o finançament col·lectiu i targetes de consum avançat.
NOUS PÚBLICS.
Quan les restriccions afluixin, tocarà posar la lupa en el públic domèstic perquè el turisme internacional tardarà a recuperar-se, igual que el riu de professionals liberals i estudiants de països rics, que fa poc més d’un any suposaven el 10% de la població de la capital catalana i són grans consumidors d’oci, segons dades aportades per Jordi Nofre, investigador associat del Centre d’Estudis sobre Joventut i Societat de la Universitat de Lleida. La continuïtat de 37.000 llocs de feina a Catalunya dependrà de saber seduir el públic local, de mal borràs des de la crisi del 2008.
SALUT MENTAL
Un dels elements que esgrimeixen perquè Salut obri una mica l’aixeta a l’oci és que aquest funciona com a vàlvula d’escapament i font de «benestar socioemocional per als joves», diu Nofre. Les alternatives solen ser festes il·legals, botellons i consum sense control d’alcohol i drogues, alerta l’estudi, aportant també xifres sobre l’increment de casos d’ansietat. L’expert afegeix que la franja de 15 a 17 anys ho ha viscut especialment, al veure’s privada del descobriment natural de l’oci i les discoteques.
CALENDARI I MESURES.
El sector confia a començar a recuperar l’activitat al juliol, quan la població vulnerable estigui vacunada i en aforaments limitats, amb sales encara tancades. Si la reactivació es retardés a l’octubre, seria en un format més gran però afectaria l’ocupació. I si es deixés per principis del 2022, seria «catastròfic», opina Mas.
PROVES PILOT.
El gremi està llest per afrontar esdeveniments en espais a la fresca. La patronal Fecalon ha presentat a Salut el seu pla de prova pilot per desenvolupar a Sitges al maig amb 400 persones a cinc locals, previ test d’antígens. La Fecasarm va participar ahir en una manifestació estàtica contra les restriccions, mentre el màxim representant de l’oci a Salou va arribar al seu quart dia de vaga de fam. Han proposat a la Generalitat una prova pilot amb fins a 10 locals i 3.000 persones a Barcelona per «reobrir amb seguretat», amb tests previs, codis QR per a assistents i aparells de desinfecció de l’aire i superfícies.
MÉS AJUDES. Els afectats estimen pèrdues de 500.000 euros a més d’un milió a molts negocis, malgrat que les ajudes rebudes ronden el 5-10%. Demanen compensacions ja que molts negocis «pengen d’un fil», afirmen.