Fúria encegadora

‘Una jove prometedora’

Emerald Fennell (Estrena: 16/4/21)

Malgrat l’agressivitat i l’ànim subversiu que exhibeix en els seus primers compassos, l’òpera prima d’Emerald Fennell no tarda a mostrar-se molt més pudorosa que les pel·lícules que van inventar fa dècades el gènere al qual pertany –conegut com a cine de violació i venjança–. A canvi, adopta maneres de conte pervers a través de la seva hiperestilització formal, el desinterès general de la seva premissa per la versemblança i les seves freqüents incursions en la comèdia negra i l’esperpent. Es tracta, en qualsevol cas, d’una pel·lícula furiosa sobre un tema que ens hauria d’enfurismar a tots.

El problema és que, mentre l’explora, Fennell no es decideix sobre si la seva protagonista és una heroïna justificada o una psicòpata empesa a la bogeria pel dolor, la culpa i una cultura misògina; sembla que no sàpiga si prefereix que l’espectador celebri la intel·ligència i el coratge de la jove o que es preocupi per la seva salut mental i física i, per tant, intenta les dues coses. I aquest titubeig no només impedeix a la pel·lícula haver res de dir sobre el món post-MeToo –més enllà de suggerir que tots els homes són terribles–, sinó que la condueix a una desafortunada resolució que ens proporciona el plaer de la retribució però, alhora, priva la protagonista de la catarsi per la qual va emprendre la seva venjança.

Per sort per a la pel·lícula, té al centre l’actriu Carey Mulligan, que neutralitza totes aquestes contradiccions amb una ferocitat i una ira calculada a la qual resulta impossible resistir-se.

n