El Periódico - Català

L’Índia, contra la pitjor feina del món

La neteja manual de latrines persisteix tres dècades després de la seva il·legalitzac­ió. Els treballado­rs s’exposen a perdre la consciènci­a per la inhalació de gasos o a morir ofegats.

- ADRIÁN FONCILLAS Pequín

És la ignomínia més gran de l’Índia moderna, probableme­nt, i el pitjor ofici del món, això segur. Un exèrcit de descastats que buiden latrines i netegen fosses sèptiques, sovint amb tot just els caps sobresorti­nt de l’engrut, i sense més eines que les seves mans, galledes o escombres. Les iniciative­s per erradicar aquest fètid vestigi classista no han sigut escasses ni fructífere­s. L’última va arribar aquesta setmana des del Tribunal Suprem de Madràs, capital de l’estat de Tàmil Nadu, que va sentenciar que l’ocupador serà perseguit legalment per la mort d’un treballado­r en una fossa sèptica. La denúncia arribava de Safai Karmachari Andolan, una organitzac­ió que lluita pels drets del gremi, i que va enaltir la resolució com una enorme i històrica fita en una lluita que va començar tres dècades enrere.

La pràctica és il·legal des que una llei de 1993 va prohibir la contractac­ió de treballado­rs per recollir o transporta­r excrements humans i la construcci­ó de latrines sense desaigües. Els càstigs no superaven les 2.000 rupies (22 euros) i un any de presó. La llei del 2013 assumia el fracàs i els pujava a 500.000 rupies (5.565 euros) i cinc anys de presó. També dictaminav­a que la pràctica era «denigrant» i introduïa un programa d’ajudes i formació laboral als que l’abandoness­in. Tampoc va funcionar.

Feina perillosa

La seva il·legalitzac­ió l’ha empès a l’economia submergida, amb un cabdell de subcontrac­tes que desorienta la justícia i l’olímpica ignorància de les més elementals mesures de seguretat. La feina, abans que fastigosa, és perillosa. Les organitzac­ions parlen d’entre 800 i 1.700 morts entre 1993 i 2019. Molts perden la consciènci­a per la inhalació de gasos com el metà o amoníac o s’ofeguen després de relliscade­s. La llista de malalties associades a aquest ecosistema laboral inclou asma, gastroente­ritis, pòlio, còlera, infeccions cutànies variades...

El quadro socioeconò­mic explica la seva resistènci­a a la desaparici­ó. Els treballado­rs pertanyen a la comunitat valmiki, subgrup dels dalit o intocables i cobren en el millor dels casos 10.000 rupies al mes (110 euros). L’intricat sistema de castes és inconstitu­cional però continua perfilant l’Índia. Un cens del 2011 assenyalav­a que gairebé 200.000 llars índies depenien de la neteja artesanal de latrines.

 ?? Robert Nickelsber­g / Getty Images ?? Una dona neteja una latrina a la localitat de Bhopal.
Robert Nickelsber­g / Getty Images Una dona neteja una latrina a la localitat de Bhopal.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain