L’Índia, contra la pitjor feina del món
La neteja manual de latrines persisteix tres dècades després de la seva il·legalització. Els treballadors s’exposen a perdre la consciència per la inhalació de gasos o a morir ofegats.
És la ignomínia més gran de l’Índia moderna, probablement, i el pitjor ofici del món, això segur. Un exèrcit de descastats que buiden latrines i netegen fosses sèptiques, sovint amb tot just els caps sobresortint de l’engrut, i sense més eines que les seves mans, galledes o escombres. Les iniciatives per erradicar aquest fètid vestigi classista no han sigut escasses ni fructíferes. L’última va arribar aquesta setmana des del Tribunal Suprem de Madràs, capital de l’estat de Tàmil Nadu, que va sentenciar que l’ocupador serà perseguit legalment per la mort d’un treballador en una fossa sèptica. La denúncia arribava de Safai Karmachari Andolan, una organització que lluita pels drets del gremi, i que va enaltir la resolució com una enorme i històrica fita en una lluita que va començar tres dècades enrere.
La pràctica és il·legal des que una llei de 1993 va prohibir la contractació de treballadors per recollir o transportar excrements humans i la construcció de latrines sense desaigües. Els càstigs no superaven les 2.000 rupies (22 euros) i un any de presó. La llei del 2013 assumia el fracàs i els pujava a 500.000 rupies (5.565 euros) i cinc anys de presó. També dictaminava que la pràctica era «denigrant» i introduïa un programa d’ajudes i formació laboral als que l’abandonessin. Tampoc va funcionar.
Feina perillosa
La seva il·legalització l’ha empès a l’economia submergida, amb un cabdell de subcontractes que desorienta la justícia i l’olímpica ignorància de les més elementals mesures de seguretat. La feina, abans que fastigosa, és perillosa. Les organitzacions parlen d’entre 800 i 1.700 morts entre 1993 i 2019. Molts perden la consciència per la inhalació de gasos com el metà o amoníac o s’ofeguen després de relliscades. La llista de malalties associades a aquest ecosistema laboral inclou asma, gastroenteritis, pòlio, còlera, infeccions cutànies variades...
El quadro socioeconòmic explica la seva resistència a la desaparició. Els treballadors pertanyen a la comunitat valmiki, subgrup dels dalit o intocables i cobren en el millor dels casos 10.000 rupies al mes (110 euros). L’intricat sistema de castes és inconstitucional però continua perfilant l’Índia. Un cens del 2011 assenyalava que gairebé 200.000 llars índies depenien de la neteja artesanal de latrines.