Pros i contres

Tenir 6 anys

El grup de corresponsals altruistes que conformen Al carrer és una xarxa ciutadana creada per Enric Gomà per parar l’orella i explicar el que sents, sense interferències. Fa uns dies, van publicar una conversa que havien tingut un pare i dues de les seves criatures, una nena de vuit anys i un nen més petit. Eren a la piscina de Valldoreix i, quan se n’anaven, el nen, de cinc anys, de sobte va proclamar: «¡I ara, quan tingui sis anys, ja podré dur mascareta!». La situació és fenomenal i ens parla molt de com som i de com ens mirem la vida. No cal que els recalqui que dur mascareta és, com a mínim, una incomoditat. Somiem amb el dia que ja no l’haurem de dur, satisfets de sortir al carrer com abans, sense impediments. Com a molt, potser en desarem una a l’armari com a recordatori d’aquests mesos. Prou d’ulleres entelades, prou de tenir consciència a cada segon de la respiració, prou de vetes que tiben les orelles. Serem lliures. Per al nen que és a punt de fer sis anys, però, la mascareta serà una iniciació a l’edat adulta, s’equipararà a la seva germana gran i serà feliç en el seu camí de maduresa. En resum, que no tot són penúries en aquesta vall de llàgrimes.

Expulsió

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, ha proposat una sèrie de mesures per evitar l’expulsió del mercat laboral de les persones més sèniors. Ja ho sabem, els 50 anys arriben amb pastís i tic-tac. L’acomiadament amenaça amb més força a partir d’aquesta edat. Ho vam patir amb la Gran Recessió. El cop va ser terrible. No només per perdre la feina quan resulta molt difícil trobarne una altra, sinó també pel cop emocional. En una societat que ha confós l’èxit personal amb el professional, aquest atur forçós és vist com un fracàs insuportable.

Escrivá té raó quan es lamenta de la pèrdua de coneixement que suposa l’expulsió dels més grans del mercat laboral. Un coneixement que, massa sovint, les empreses menyspreen contra el compte de resultats. Hi ha cua per cobrir les places vacants i la precarietat juga al seu favor. Salaris de menor quantia i menys conflictivitat laboral. Però també menys compromís.

La lleialtat no deixa de ser un viatge d’anada i tornada. Res d’aquest fenomen és aliè a la configuració de la societat. La desafecció comença a les cadires buides de les empreses.