La necessitat de dignificar el treball
Les empreses que es beneficien dels avenços tecnològics han de ser responsables socialment
És bo que la predisposició a dialogar es reflecteixi en una norma equilibrada
El progrés en la digitalització no es pot traduir en un augment de la precarietat
El món del treball està canviant espectacularment. Fa un parell d’anys, el governador del Banc d’Espanya, aliè a la pandèmia que s’acostava, deia que «l’impacte de les tecnologies encara és incert, però condueix a més automatització de les operacions que pot fer canviar l’estructura del mercat laboral».
En aquest moment ja ningú dubta que els llocs de treball dels diferents sectors de l’economia estan canviant al ritme que ho fan la digitalització i les noves tecnologies. El cas dels repartidors o riders que treballen per a plataformes digitals n’és un bon exemple. Un sector, el delivery, que va créixer un 60% en la facturació del 2020 segons dades de Kantar Word Panel.
Va ser amb la primera mort d’un repartidor, el 2019, quan vaig manifestar que les noves tecnologies havien d’anar acompanyades de més compromís social dels diferents actors econòmics, ja que deixava totalment desprotegits grups cada vegada més nombrosos de la població treballadora. En els mitjans es parlava d’aquest accident des de la perspectiva del destí tràgic d’un immigrant (Liciten Koirala), que havent subcontractat un compte de Glovo, havia sigut atropellat per un camió nocturn de recollida de les escombraries a Barcelona. Com si això eximís d’altres consideracions de caràcter social i laboral. Els denominats «esclaus del segle XXI», apareixien per primera vegada en els mitjans i el conflicte laboral subjacent sortia a la llum.
No sé si pels successius fets luctuosos o si, finalment, s’entén que, en determinats casos, des de l’òptica laboral, la implicació del treballador en la distribució del producte forma part del mateix procés empresarial, però, afortunadament, sembla que la perspectiva d’aquesta situació està canviant en diferents estaments socials i països.
Després d’uns mesos de debat intern en algunes nacions del nostre entorn europeu, s’ha pres com a referència el model francès. El mes de febrer passat, la justícia italiana obligava les plataformes de serveis a contractar 60.000 repartidors de menjar a domicili. Ha exigit a plataformes com Uber Eats, Glovo o Deliveroo que aquest tipus de treballadors no poden ser considerats ocasionals i, per tant, haurien de tenir un contracte laboral.
Sigui quina sigui la raó jurídica, a Espanya el Tribunal Suprem, fa escassos mesos, també va dictaminar que els riders són treballadors per compte d’altri si no es pot demostrar que són autònoms. És a dir, formen part de la plantilla i s’han d’incorporar al règim general de la Seguretat Social.
La patronal espanyola CEOE, malgrat el rebuig frontal de les mateixes plataformes digitals, ha acceptat negociar els aspectes més tècnics d’aquesta activitat, com el dret dels representants sindicals a conèixer sobre els algoritmes que les empreses utilitzen per decidir en l’activitat dels treballadors. Per descomptat, els sindicats han defensat convertir aquests treballadors en plantilla i que puguin disfrutar de la cadena de protecció social pròpia dels assalariats: cobertura d’accidentabilitat, vacances, salut laboral, prevenció de riscos, etcètera.
Els mesos de confinament han reforçat la idea que sense la tecnologia no podríem avançar. Però en vista de la desigualtat pandèmica en diferents àmbits, és necessari un nou contracte social en què les empreses que es beneficien dels avenços tecnològics –a causa del control que exerceixen sobre aquestes eines– siguin responsables socialment. És una bona notícia, en temps de crisi, que aquesta predisposició a dialogar es reflecteixi en una normativa equilibrada per a tots els protagonistes. Que no sigui un pedaç temporal dependrà del legislador, com en ocasions ha passat en la normativa laboral. I que aquest diàleg també serveixi per orientar les millores bàsiques que requereix aquella reforma laboral del 2012 que va establir el Govern de Mariano Rajoy, ja que és sabut que un dels objectius de l’actual Govern en els pròxims mesos és l’elaboració d’un nou Estatut dels Treballadors.
Innovació i protecció social han de poder conjugar-se en el mateix temps. El desenvolupament de la digitalització no pot traduir-se en un augment de la precarietat i vulnerabilitat laboral. Així ho va anunciar el McKinsey Global Institute que, el febrer del 2020, van publicar un informe sobre la necessitat de formalitzar un nou contracte social per atendre aquests canvis produïts per les noves tecnologies.
La incorporació a les escoles de management de les qüestions de responsabilitat social i ètica és un factor important per la seva incidència en la realitat. Per millorar la nostra societat s’han de posar ordre en segments desprotegits (contractes temporals, riders, kellys...) mitjançant normes que millorin la realitat i que ens aproximin a un equilibri (tan necessari) entre l’eficiència social i l’econòmica.