Ayuso, en braços de Vox
La necessitat d’aliar-se amb la ultradreta no és un accident, sinó l’únic càlcul realista que tenia la presidenta per governar quan va decidir convocar
Isabel Díaz Ayuso serà la clara guanyadora de les eleccions autonòmiques de Madrid i, juntament amb Vox, sumarà majoria absoluta segons l’enquesta de Gesop per a EL PERIÓDICO i el conjunt de diaris de Prensa Ibérica. Els resultats del sondeig desempaten la igualada que atorgava el CIS i assenyalen que en la forquilla baixa la dreta i la ultradreta aconseguirien una majoria absoluta ajustada (69 escons), que seria superada en dos diputats en la forquilla alta. L’altra dada rellevant del sondeig és l’enfonsament de Ciutadans (Cs) que, amb només un 3,4% dels vots, no arribaria al 5% necessari per entrar a l’Assemblea. La victòria del PP de Díaz Ayuso es produeix en tots els indicadors de l’enquesta: valoració de líders, en què guanya amb 4,5 punts, tot i que suspenen tots, i és la més ben valorada en el seu electorat i en el de Vox; preferència per a presidenta, en què s’imposa per 16 punts; intenció directa de vot, en què treu gairebé 10 punts a Més Madrid, i fidelitat de l’electorat, en què el PP té el votant més fidel i es menja la meitat dels electors de Cs i un quart dels de Vox. De Cs, per cert, van més votants a Vox que al PSOE.
Díaz Ayuso ni tan sols acusa que la majoria dels consultats consideren dolenta o molt dolenta la gestió que ha fet de la pandèmia el Govern autonòmic. Un 45% són crítics contra un 35% favorables, que es troben sobretot a les files dels votants del PP i de Vox, els qui, al seu torn, atribueixen la forta incidència de la pandèmia a Madrid en el fet que és una comunitat molt poblada, mentre que els electors d’esquerra consideren que es deu al fet de prioritzar l’economia contra la salut. El PP gairebé dobla els vots i els escons de fa dos anys, mentre que el PSOE retrocediria quatre punts i entre 3 i 4 diputats, els mateixos que puja Més Madrid, que augmenta en gairebé dos punts el percentatge de vot, especialment entre l’electorat d’esquerra més jove contra el més gran, que prefereix Ángel Gabilondo. L’efecte Pablo Iglesias es deixa sentir en un lleuger augment de vots i escons (de 7 a 9/10), però queda lluny de les intencions expressades pel líder d’Unides Podem (UP). Vox també aconsegueix un ascens similar, de 12 a 13/14 diputats.
Els resultats de l’enquesta consagrarien l’aliança entre el PP i Vox que la ruptura d’Ayuso amb Cs feia inevitable, i obriria així les portes a l’extrema dreta, situació que seria més lamentable si es traduís en la formació d’un Govern amb la participació del partit de Santiago Abascal, després que a Múrcia el PP hagi acceptat per primera vegada governar amb els ultres, tot i que haguessin sigut expulsats de Vox. Si finalment es pactés aquesta aliança a Madrid, Díaz Ayuso col·locaria Pablo Casado en la disjuntiva de desmarcar-se de Vox o acceptar el partit ultra com un component normalitzat més d’allò que el líder del PP anomena la unificació de l’espai de centredreta, que, en aquest cas, seria de la dreta i de la ultradreta, sense gens ni mica de centre.
Però les eleccions de la Comunitat de Madrid, malgrat la transcendència que se’ls està concedint, no deixen de ser uns comicis autonòmics. Poden, evidentment, treure’s conseqüències a nivell de tot Espanya, però hi ha dades que no són extrapolables. De fet, en molts sentits, Madrid cada vegada més sembla una anomalia que la norma. És molt dubtós, per exemple, que en altres territoris es puguin produir sense cataclismes aliances entre la dreta i l’extrema dreta. Les enquestes per a les eleccions generals tampoc pronostiquen en absolut un tomb com el que pot donar-se a Madrid.
n