Neymar ja és el número 1
Tots els que vam tenir la sort de veure el PSGBayern sabem que Neymar ja és per fi el número 1. Li donaran o no la Pilota d'Or, perquè potser condicionen que si el PSG aconsegueix aquest any el seu somni tan generosament regat amb diners de conquerir la Champions. Però la qualitat madura de Ney com a incomparable estilet individual, la seva efectivitat com a home d'equip compromès amb les tasques de defensa i atac, ja el posen –entre altres coses pel vigor físic que li proporciona la diferència d'edat– per davant de Messi. Té una mica menys d'efectivitat i seguretat davant de les porteries
que l'astre argentí i Cristiano Ronaldo i li falta en aquest apartat una mica de l'ofici de
Lewandowski, de l'emergent Haaland i del seu company Mbappé. Però és més divertit i espectacular que tots ells.
Davant el Bayern no va aconseguir marcar diversos gols pràcticament fets, però no seré jo qui digui que els va fallar. La seva destresa, el treball a preu fet, l'astúcia posicional i la capacitat de dinamitzar els companys no és compatible amb cap paraula negativa. En tot cas es podria dir el contrari: va ser tan perfecte que no va haver de materialitzar aquestes jugades perquè el reconeguem com el millor jugador del món.
Em resulta molt difícil valorar això en relació amb el Barça i les remotes possibilitats que faci un viatge de tornada. Però val la pena donar-li voltes a determinades dades. Si el PSG guanya per fi la Champions es podrà acabar la tossuderia del xeic de no deixar-lo sortir, especialment si el pes de l'opinió pública i publicada francesa fixa la prioritat que sigui Mbappé qui s'hi quedi si, per les causes que siguin, un dels dos pot sortir.
Neymar, d'altra banda, que és indiscutiblement el millor, portarà malament estar subordinat a Mbappé en l'apreci parisenc i francès. A Barcelona no va poder suportar aquesta situació en relació amb Messi, però si ara
Va ser tan perfecte que no va haver de marcar gols per ser reconegut com el millor actualment
tornés a compartir glòria amb l'argentí tornaria amb aquesta aurèola de ser actualment el millor. Afegeixin una altra consideració que no és menys important: Neymar no s'ha trobat tan bé com a Barcelona en el plujós París i l'estireganyós PSG.
Decidiran els diners
Si té l'opció de venir, el que decidirà són els diners. En primer lloc, els diners als quals Ney – que ho té tot– hauria de renunciar a canvi de satisfer la seva voluntat de fer el que vol. En segon lloc, els diners que hauria de reunir Laporta tant per al traspàs com per al sou. L'aposta catalana implicaria sens dubte traspassar els pocs jugadors vamereixeria luosos de debò que posseeix o incloure'n alguns en el pagament al PSG. Per a Koeman i l'afició, el model somiat seria un equip format per Neymar, Messi, algun dels veterans i, com a infanteria, el grapat de joveníssims excel·lents que ja estan integrats a la plantilla.
¿Una utopia? Potser. Però sobretot un repte tan gran que
El repte mereixeria que Laporta plantegés un peatge a l’escot entre els seguidors
que Laporta plantegés als seguidors un peatge econòmic extraordinari i puntual per pagar l'escot. Per canviar les pedres de l'estadi segur que no ho aconseguiria, però per finançar la ruptura amb les penes acumulades potser sí.
Neymar torna a ser una gran il·lusió. Millor això que sentir-se del Madrid i haver d'acceptar sense queixar-se la quarta renovació seguida de Florentino Pérez sense passar per les urnes. Allà el problema arribarà el dia que aquest Ésser Superior mori. Ho té tot tan lligat i ben lligat que ningú podrà complir els requisits i les condicions que ha anat amuntegant perquè ningú intentés substituir-lo.