«El racisme no existeix al futbol, són xorrades»
Les seves reflexions mai deixen indiferent ningú. Opina amb la mateixa naturalitat de la final de la Copa d'avui que de la Covid, el VAR, el racisme o la polèmica política. Javier Clemente (Barakaldo, 71 anys) conserva la contundència i la loquacitat de sempre. Va dirigir una dotzena de clubs, entre els quals es trobava l'Athletic del seu cor; l'Espanyol, amb el qual va arribar a la final de la UEFA el 1988; o l'Atlètic, a mésde ser exseleccionador d'Espanya, Sèrbia, el Camerun i Líbia. L'últim tècnic campió de Copa amb els lleons atén EL PERIÓDICO desitjant que li arribi la vacuna.
— ¿Com ha viscut aquests temps complicats de pandèmia?
— Ha sigut un any una mica avorrit, però quin remei. Un es mentalitza per complir les normes, tot i que són una mica conyàs. Es fa molt incòmode especialment per la mobilitat. Porto malament això de no poder desplaçar-me a veure gent. T'obliguen a ser al poble i encara no m'han dit res de la vacuna. Ens han deixat tirats als de 70-80 anys. Sembla que encara no hi ha dosis per a nosaltres i ja han arribat per a gent més jove. Estic desitjant vacunar-me. Seria un alleujament. Te la poses, et quedes tranquil i ja te'n pots anar a qualsevol costat. Si la gent no es vacuna, això no s'acabarà mai.
— ¿Porta també malament això de no poder anar als estadis?
— El futbol sense anar a l'estadi és una mica mentida. Ens estem acostumant a veure'l només per la televisió i no és el mateix. No té res a veure. Tampoc tinc gaire clar si tot serà com abans quan torni la normalitat. El futbol es viu als camps. Fixa't en la final de la Copa entre nosaltres i la Reial Societat. Va ser una pena que se celebrés sense aficions.
— ¿Li va doldre gaire perdre aquella final històrica per al País Basc?
— Jo no em prenc malament les derrotes. M'hauria agradat guanyar, lògicament. No soc tonto. Però reconeixes que vam jugar pitjor i ja està. No soc dels que m'emporto un disgust molt gran ni una alegria excessiva. És futbol.
— Vostè va guanyar la Copa com a jugador (1969) i com a entrenador (1984). Comencem per la primera. ¿Quins records té d’aquest partit?
— Sempre he dit que és més bonic jugar que entrenar. En aquella primera Copa vaig disfrutar molt. Em vaig sentir molt partícip de l'èxit. Em va agradar més la que vaig guanyar jugant que la que vaig guanyar entrenant i donant ordres. A la final contra l'Elx diuen que vaig fer la passada del gol, però ja no me'n recordo. Han passat més de 50 anys, que gran que soc.
— Passem a la segona, la mítica final contra el Barça de Maradona conquistada al Bernabéu.
— En aquesta final veníem de guanyar la Lliga uns dies abans. Sens dubte, va ser més important la Lliga que la Copa, però portar 50.000 persones a Madrid va ser l'hòstia. Ara tinc ganes que tornem a guanyar una Copa. Em fastigueja que em recordin sempre que vaig ser l'últim entrenador que va guanyar la Copa fa més de trenta anys. És massa temps. Som una afició de gent basca, molt particular. La nostra joventut no ha vist guanyar mai res important. Desitjo que la gent jove es torni a il·lusionar, que s'enganxi a l'Athletic.
— ¿Com s’explica aquesta sequera d’èxits tan prolongada?
— S'han fet moltes coses malament per portar tant de temps així. Ha canviat la identitat del joc i la filosofia a Lezama. Necessitem un treball més específic, no tan generalitzat. Hi va haver tècnics que no ho veien així i ens van portar aquests últims 20 anys per un camí no adequat.
— Tornant al 1984, ¿entén com es va poder muntar aquella baralla tremenda al final del duel?
— No sé què dimonis li va passar a Maradona. No va saber perdre, suposo que no pensava que la podia dinyar contra nosaltres. A partir d'aquí, els jugadors s'uneixen quan hi ha un enrenou, mai hi falten col·laboradors. I allà tots es van unir, els d'un bàndol i els de l'altre. Es va equivocar un, i tots li van anar darrere. Va caldre entrar-hi i hi vam entrar. Però bé, per mi l'important era el triomf, no el xivarri final. La celebració també va ser inoblidable. Era el segon any que anàvem a la Gabarra, va ser una situació molt bonica.
— Ara arriba una altra final complicada contra el Barça. ¿Veu l’Athletic capacitat per vèncer?
— El favorit és el Barça. Serà una final difícil per a nosaltres, però espero jugar millor que contra la Reial. El més important és que és una final: es juga a un partit i sempre hi ha alguna possibilitat. Espero veure un duel en què l'Athletic mori al camp, que s'esforci al màxim i surti tot perfecte. Si no juguem bé no podrem fer res. Si el Barcelona té un bon dia, et pot fer una avaria.
— ¿Li agrada el Barça de Koeman?
— Li he vist dies de tot, uns molt bonics i d'altres horribles. En el clàssic contra el Madrid no em va agradar gaire. Tampoc el partit del Valladolid. Per allà passen les nostres opcions. Si juguen així contra nosaltres es pot fer alguna cosa. De vegades m'avorreixen. A mi el futbol m'agrada ràpid, el toca, toca i toca sense arribada no val res. La possessió ben feta i ràpida és preciosa, però quan es converteix en lenta i previsible és una altra història. Hi ha partits que tenen el 75% de possessió i són avorridíssims.
¿Creu que en l’ideari culer pesa massa el record del futbol de Cruyff o de Guardiola?
— Cadascú ha de fer el futbol que vol i li agrada. El futbol d'aquest Barça no té res a veure amb el de Cruyff i el de Guardiola. Tot depèn de quins jugadors tenen uns i d'altres. Ni els homes de Cruyff eren els de Guardiola ni els d'ara són els que tenia Guardiola. El futbol el fan els jugadors. Guardiola tenia el millor Xavi, el millor Iniesta... Allò era cosa gran.
¿Vostè renovaria Messi?
—Messi estima el club i s'avé amb Laporta, que és un tio maco i formidable. Penso que el convencerà, vaja, n'estic segur. Tenen molt bona relació. I una altra cosa important: penso que Messi seguirà al Barça pels fills, viuen millor a Barcelona que en qualsevol altre lloc. És molt més còmode que portar-los a l'estranger, a París o on sigui. Messi és el millor del món sens dubte. Per tant, si segueix seria bo per al Barça.
Com a seleccionador d’Euskadi, ¿considera que alguna vegada s’assolirà l’oficialitat de les seleccions autonòmiques? ¿Es podrà veure algun dia un Euskadi-Espanya o un Catalunya-Espanya?
— És difícil, la federació espanyola no ho vol i no hi haurà ningú que els tregui d'aquí. Políticament parlant mai se sap. Fa anys jo tampoc pensava que de Rússia i de Iugoslàvia es disgregarien tants llocs i, mira, tot va arribar. No se sap el que oferirà el futur. Els bascos i els catalans ho estem buscant, ho volem i ho desitgem, però no n'hi ha prou amb això. Si no s'assoleix la independència, serà impossible veure un Euskadi-Espanya o un Catalunya-Espanya. Ni la UEFA ni la FIFA ni ningú ho acceptaria.
Un altre teòric avenç en el futbol ha sigut el VAR. ¿El convenç?
— Aquí seré dur. Del VAR opino que millor que no l'haguessin inventat. És ridícul com l'estan aplicant. Si ho fessin bé, amb igualtat i sense tantes equivocacions, seria positiu, però així no. No veuen les coses per televisió, no tenen les regles clares, unes vegades xiulen mans, d'altres no, unes vegades es detenen a analitzar les jugades, d'altres no... Aquest VAR manipula la competició, ha sigut negatiu per al futbol. En realitat dificulta un joc més net i obert. Hi ha interessos per moltes bandes.
Vostè a entrenat el Camerun i Líbia, i ha viscut milers de situacions durant la seva trajectòria. ¿Creu que hi ha racisme al futbol?
—¿Racisme al futbol? Això són xorrades. No existeix. Jo vaig entrenar cinc anys a l'Àfrica. Que li diguin a un negre, blanc o groc no té res a veure amb el racisme. L'únic que es vol és desestabilitzar, molestar l'adversari, tant al camp com des de la grada. ¿Per què el públic es fica amb el jugador visitant i no ataca el local si són del mateix color? Només es vol fotre el rival. El racisme són altres coses, altres governs. És el tema dels nens amb les pasteres, que no deixin entrar la gent als països, que s'acordonin les fronteres i no passin els immigrants...H
EL BARÇA DE KOEMAN «De vegades m’avorreix. M’agrada el futbol ràpid. El toca, toca i toca sense arribada no val res»
LA FINAL DEL 84 No sé què dimonis li va passar a Maradona. No va saber perdre»
LA SEQUERA DE L’ATHLETIC «Els nostres joves no han vist mai guanyar res important. Els hem de tornar a il·lusionar»
EL FUTUR DE MESSI «Seguirà pels seus fills. Laporta és un tio maco i el convencerà»