Ja hi ha pla, ¿i ara?

Espanya té un pla de recuperació. Igual que la resta de socis comunitaris, ja que és imprescindible per accedir als fons europeus Next Generation EU, la primera operació de mutualització de deute a gran escala de la Unió Europea (UE) per sortir de la crisi de la Covid. El document del Govern, que ha de remetre a Brussel·les abans del 30 d’abril per iniciar el procés que ha de desembocar en l’arribada de gairebé 70.000 milions a fons perdut durant els pròxims tres anys, inclou inversions, però a canvi de reformes.

No és estrany que Brussel·les requereixi concreció d’objectius i dates. A cada revisió semestral, s’haurà de complir un estricte calendari sense vaguetats ni ambigüitats per evitar malentesos a l’avaluar. En cas contrari es podran retenir els recursos. Hi ha temps per planificar, però no tant. Les inversions s’han de comprometre abans del 31 de desembre del 2023 i s’han d’executar abans del 31 de desembre del 2026.

I en les reformes hi ha dos àmbits clau: el mercat laboral i les pensions. Sobre això, la concreció fins ara és poca. En matèria laboral sí que s’hi inclou el compromís de simplificar a tres els tipus de contracte, com ja va avançar l’actual vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, però els temes més difícils, com la modernització de la negociació col·lectiva (preeminència del conveni sectorial sobre el d’empresa) o de la subcontractació, només s’hi entreveuen. No hi ha precisament un consens entre Díaz i la vicepresidenta segona i ministra d’Economia, Nadia Calviño, en la qüestió de desmuntar la reforma laboral del PP. I a la vegada creix la pressió dels sindicats, ara que s’apropa el Primer de Maig.

I passa el mateix amb les pensions: es comptarà amb una esperança de vida més llarga al calcular les prestacions, però ¿com? i ¿quan? Fins ara hi ha textos edulcorats sense donar gaires pistes i per, alhora, calmar els examinadors comunitaris. Però em temo que ha arribat l’hora de concretar.