Vivenda innecessària

GAVÀ

En un article publicat al seu diari, l’alcaldessa de Gavà parla d’un laboratori de vivenda de 2.241 cases a construir durant els pròxims sis anys, en un municipi on la previsió de creixement estimada pel Pla de Vivenda 2006 a 2012 era que arribaria a 53.411 habitants el 2012, però que, segons l’Idescat, l’any

2020 és de 47.057 habitants (6.000 menys que la previsió i vuit anys després) i arribarà als 50.000 al 2033.

Tenint en compte aquestes dades, ¿és aquest un desenvolupament urbanístic sostenible? O bé s’ignora l’article 3 del capítol II de la Llei d’urbanisme o bé es vol donar l’esquena a la realitat. Citem la Llei: «El desenvolupament urbanístic sostenible, ja que el terra és un recurs limitat, comporta també la configuEl

ració de models d’ocupació del terra que evitin la dispersió al territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals en les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient».

Aquest laboratori on es parla d’un pla encara més gran, el Pla de Ponent, amb 4.810 vivendes fora del nucli urbà, ¿realment evita la dispersió al territori, afavoreix la cohesió social i consolida un model de territori globalment eficient? Més que un pla per dotar i garantir vivenda digna per a tots els habitants de Gavà sembla una gran promoció immobiliària no pensada per al poble ni tenint en compte les seves necessitats.

Segons aquesta concepció, tenir sòl disponible no urbanitzat seria equivalent a tenir un sòl desaprofitat. Res més lluny de la realitat. Tenir sòl disponible és una gran riquesa i ho serà més en el futur. Només una visió econòmica a curt termini pot justificar una visió tan miop. Volem garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.