Més tranquils i menys angoixats
«Hi ha gent que plora de l’emoció quan li truques per vacunar-se», diu Ethel Sequeira, metge de família
Encara a falta de dades científiques, els metges de família creuen que l’ansietat i la tristesa poblacional causada per la pandèmia baixaran amb la vacuna. Els beneficis en la salut mental ja es perceben en alguns immunitzats. «La gent surt amb un somriure d’orella a orella després de la punxada», diu una infermera.
Araceli Vallejo, jubilada de 64 anys i veïna de Sant Celoni (Vallès Oriental), ha passat un últim any «molt trist». Ha vist molt poc els seus nets. «A més, el meu pare té 96 anys i em feia pena que els últims anys de la seva vida fossin així», explica. Però l’estat anímic de Vallejo ha fet un tomb fa poc més d’un mes, concretament des que es va vacunar contra el coronavirus.
«Estic més contenta i molt més tranquil·la. M’ha disminuït molt l’angoixa d’abans. Estic amb ganes que tothom es vacuni». Ja pot anar a buscar els seus nets a l’escola sense «risc» de contagiar-se. Al juliol, el seu pare, el besavi dels petits (també vacunat), compleix 97 anys i Vallejo espera ajuntar-se amb la família i celebrar-ho.
El cas de Vallejo exemplifica com se senten gran part dels que ja han sigut vacunats contra la Covid-19. Encara no hi ha dades científiques sobre com la immunització està millorant la salut mental dels qui ja tenen la punxada, però la sensació dels metges de primària en les seves consultes és que està sent així. Ho va apuntar dilluns Fernando Simón. «La vacuna és molt beneficiosa, també per a la salut mental de tots», va dir en roda de premsa.
«Ens trobem gent gran que fa un any que està reclosa a casa seva i que plora de l’emoció quan li truques per vacunar-la», certifica Ethel Sequeira, metge de família al CAP Casanova de Barcelona. Per a Sequeira, l’«exemple claríssim» dels beneficis de la vacuna es reflecteix en els avis de les residències, que fa un any estaven «morts de por» i que ara «han tornat a la vida». «No tenim dades científiques, però segur que, en els vacunats, han baixat l’ansietat i l’angoixa. La vacuna tindrà una repercussió positiva en la salut mental», opina aquesta metge.
«Estem salvats»
El geriàtric Sant Pere de Les Fonts de Terrassa augmenta a poc a poc el ritme de visites d’abans de la pandèmia, tot i que amb les degudes restriccions: les trobades són sempre a l’aire lliure i els familiars no poden abraçar les àvies. «Aquella angoixa d’abans ja no hi és», diu Andrés Rueda, director d’una residència de gent gran que presumeix de no haver tingut un sol contagi al seu interior. «Estem més tranquil·les, tot i que les nostres famílies venen poc perquè ells no estan vacunats», explica Pepita Gallinat, resident de 85 anys.
«El que ens preocupa ara és la família. Nosaltres estem protegides. Estem contentes i salvades», afegeix Josefina Puig, de 90 anys. Aquella por del virus ja no existeix gràcies a la vacuna. «La nostra preocupació més gran ara és la família», insisteix Natalia Becedas, de 89 anys.
Aquestes àvies troben a faltar veure més els nets i ser més temps amb ells. Veure’ls créixer. «Tinc una neta a França que ha tingut un nadó i només el conec per fotos», diu Becedas. «Volem que es vacuni tothom», afegeix Isabel Martínez (96 anys). Tornar a la normalitat implica que almenys el 70% de la població estigui vacunada.
Davant l’entusiasme que viuen els geriàtrics també hi ha l’altra part, la dels pacients vacunats amb AstraZeneca (els de 60 a 69 anys) que viuen l’«alegria» d’estar immunitzats i, alhora, l’«angoixa» per la possible vinculació del fàrmac amb les trombosis. Hi ha «moltes persones», reconeix aquesta metgessa, que no es volen vacunar amb AstraZeneca o que truquen als CAP perquè els canviïn la vacuna, una cosa que no es pot fer. «Altra gent diu que s’espera per vacunar-se. Però, si no ho fan ara, no sabem quan li podrem oferir una altra vacuna. I jo insisteixo: els ha de fer més por el virus que la vacuna. Els efectes secundaris són raríssims», declara Sequeira. Els qui es vacunen surten amb un «somriure» després de la punxada.
Pressa per vacunar-se
«Puc intuir aquesta tranquil·litat en els vacunats. En les trucades ho notem: hi ha una preocupació per vacunar-se al més aviat possible», explica per la seva banda Pepi Estany, infermera del CAP Artesa de Segre (Lleida). Creu, com Sequeira, que la vacuna suposarà una «gran millora» en l’aïllament de les persones i en el seu estat anímic, fins i tot a falta de dades oficials. «La gent surt de vacunar-se amb un somriure d’orella a orella», diu.
«Per mi i pels altres»
Sebas Pi, professor de música de 54 anys a Barcelona, està «més tranquil» des que es va vacunar amb AstraZeneca. «No només per mi, sinó també pels altres. Crec que he fet bé vacunant-me», explica Pi. El van punxar a principis de febrer i al maig li posaran la segona dosi. «Em vull vacunar ja del tot amb les dues dosis». Per a ell, va ser una «sorpresa molt agradable» rebre el missatge de la Conselleria de Salut per demanar cita. Es va vacunar immediatament l’endemà.
Però també hi ha els qui se senten «decebuts» davant la informació que ha anat sortint del fàrmac d’AstraZeneca. És el cas de Mireia Bertran, mestra de primària a Girona de 47 anys. «Era reticent a vacunar-me, però per respecte a l’altra gent i per seguretat ho vaig fer», relata. «Però el dia que van paralitzar la vacunació [que es va reprendre dies després] va ser un desengany i una decepció molt gran. Em va agafar angoixa al no saber què em passaria. Ara està tot paralitzat», comenta. Ella no ha tingut efectes greus secundaris, més enllà del malestar dels dos dies següents, que entren dins del normal.
El percentatge d’aparició de trombosis en malalts greus de coronavirus és del 16,5%, davant el 0,0004% d’incidència després de la inoculació d’AstraZeneca Agafar un avió o prendre anticonceptius implica més probabilitats de patir coàguls greus.