Retrat de dona amb crim
Ara fa gairebé exactament 10 anys, Kate Winslet va il·luminar la programació d’HBO amb la seva interpretació de l’antiheroïna titular de Mildred Pierce, la minisèrie de Todd Haynes basada en una gran novel·la de James M. Cain. Ara torna a prestigiar la marca donant vida a un altre personatge ric, imperfecte, generós i tallant, maternal alhora que sexual: una dona de tres i sis dimensions.
Mare Sheehan és l’única detectiva de policia a Easttown, una petita ciutat de Pennsilvània. Fa temps va ser heroïna esportiva del
lloc, però des que va fracassar en la recerca d’una noia desapareguda, el poble no la veu amb els mateixos ulls. Just quan el seu cap li demana que insisteixi amb el cas, es produeix un crim que apunta a l’existència d’un assassí en sèrie. Arriba per ajudar un detectiu del comtat, Colin Zabel (un Evan Peters estranyament convencional), amb qui Mare tardarà a congeniar; com li passa amb tothom.
Mentre mira de resoldre crims, Mare lluita també per arreglar la seva complicada situació familiar, que inclou des de la lluita per la custòdia del seu net a un exmarit que viu massa a prop i torna a casar-se. La seva mare, Helen
(Jean Smart), s’ha traslladat a casa per ajudar amb el net, però per a Mare aquesta presència resulta més empipadora que cap altra cosa. Amb elles viu també Siobhan (Angourie Rice), filla adolescent lesbiana amb els seus propis embolics personals, o, sobretot, amorosos.
El dramatis personae de Mare of Easttown és encara més extens, i no estem parlant de simples peons que facin avançar la trama criminal, sinó de personatges tots ells amb fortaleses, debilitats, virtuts, pecats i, sobretot, secrets, molts secrets. Com hem après de molts altres drames sobre noies desaparegudes o mortes
des dels primers dies de Twin Peaks, en les comunitats més tancades tothom es coneix i, alhora, ningú sap res realment de l’altre. Més que a la creació de Lynch i Frost, Mare of Easttown recorda, sobretot, Happy Valley, aquella gran sèrie britànica amb Sarah Lancashire com una sergent de policia la vida familiar i professional de la qual es confonen inextricablement i intricadament. Imitant, pel que sembla a la perfecció, el difícil accent del comtat de Delaware, Kate Winslet compon un personatge igual de memorable, pròxim, creïble i emotiu, de mirada només en aparença distant i apagada. Pot ser que
hàgim vist aquest paisatge dramàtic i argumental en moltes ocasions, però el guionista Brad Ingelsby (The way back) sap convertir-lo en gairebé nou a base de treballar els personatges i el sentit de lloc.
La direcció de Craig Zobel és més invisible que en, per exemple, la seva reveladora Compliance o el mític episodi Asesino internacional de The leftovers: és com si no volgués distreure en excés del festival interpretatiu que es desenvolupa davant els nostres ulls, a càrrec dels citats i també de Guy Pearce, Julianne Nicholson o joves promeses com Cailee Spaeny (Lyndon a Devs) i Ruby Cruz (futura
coprotagonista de Willow.
Com en la mai ben ponderada Heridas abiertas aquí la pregunta essencial no és ¿qui ho va fer?.
Seria més aviat aquesta: ¿com sortirà viva la nostra protagonista de les circumstàncies en què la trobem? O aquesta altra: ¿es pot realment viure amb esperança i confiança després de la pèrdua més aclaparadora? Estem davant un thriller que pot acabar els seus episodis amb música de Lubomyr Melnyk o Grouper, és a dir, amb la més sublim de les tristeses.